Categories: All - feminismo - poesía - desigualdad - teatro

by Tània Morcillo 4 years ago

782

Eix cronològic - Literatura catalana

La literatura catalana contemporània presenta una rica variedad de obras que abordan temas profundos y universales. Maria-Mercè Marçal, con su libro "Bruixa de dol", utiliza la poesía para explorar la identidad femenina y la solidaridad desde una perspectiva feminista.

Eix cronològic - Literatura catalana

Eix cronològic - Literatura catalana

Bruixa de dol

1979
Bruixa de dol és un llibre de poemes dividit en tres parts. Els poemes en la seva major part són amb versos d'art menor i rima assonant. El conjunt segueix una dinàmica progressiva cap al compromís del que significa ser dona, del jo i de la solitud al nosaltres feminista i solidari.

Maria- Mercè Marçal és l'escriptora del llibre. És una poeta, narradora i assagista. figura molt important en la literatura catalana contemporània.

Feliçment, jo sóc una dona

1969
És una novel·la de denúncia que proposa una reflexió vers el feminisme conscient amb una vessant literaria. La seva obra expressa obertament la desigualtat entre les dones i els homes.

L'autora de la novel·la, Maria Aurèlia Capmany, va ser una dramaturga, novel·lista i assagista catalana. També destaca com a activista cultural, feminista i antifranquista.

Laura a la ciutat dels sants

1931
L'obra està arrelada al modernisme i realisme, Es situa a Vic i tracta el viatge i desenvolupament de la Laura com a persona.

Va ser escrita per Miquel Llor que era un novel·lista i narrador, i també va ser traductor durant Guerra Civil.

Visions i cants

1900
És un llibre de poesia dividit en tres parts: Visions, Intermezzo i Cants.

Escrit per Joan Maragall, que era un poeta i escriptor modernista. També va treballar com a periodista i traductor.

L'alegria que passa

1899
Es una obra teatral de caràcter simbolista. La trama tracta d'un poble que rep un grup del circ i el conflicte entre els dos grups.

Santiago Rusiñol és l'escriptor de l'obra. Era un artista polifacètic i líder del modernisme català. Es considerat un referent de la literatura del seu temps.

Antígona

1955
És una peça teatral que reprèn el mite grec d'Antígona. L'historia tracta sobre la princesa que es nega a admetre que hi ha vencedors i vençuts a la guerra fratricida entre els seus germans, a la nova situació, s'ha d'honorar els vencedors i esborrar la memòria dels vençuts.

Escrit per Salvador Espriu, que era un dramaturg, poeta i novel·lista català considerat un dels renovadors de la prosa catalana de les formes noucentistes.