Marc normatiu
Normativa relativa al menor
La violència entre iguals, l'assetjament escolar
Protocol d'actuacions
Els centres es troben davant de fets que els porta a pensar o els fan sospitar que s'estan produint maltractaments, detecten indicis i arrepleguen la seua intensitat i freqüència, o bé, detecten evidènciesque s'estan produint maltractaments i deriven el cas a organismes de protecció i més especialitzats. Així doncs, es poden donar dos situacions tipus:
- Sospita, es comunicarà als Servicis Socials, que amb la col·laboració d'altres Equips d'Atenció a Menors establiran un diagnòstic que consistirà en una mesura administrativa de protecció, o bé, si la situació és greu, ho comunicaran a lapolicia o a les instàncies judicials.
- Evidència, es comunicarà a la policia, que al seu torn ho posarà del Fiscal o del Jutjat de Guàrdia que prendrà les mesures cautelars que corresponguen.
Mesures d'urgència i reparadores
La direcció del centre es responsabilitzarà de que es duguen aterme les mesures previstes, i informarà periòdicament la inspecciódel grau de compliment de les mateixes i de la situació escolar de l'alumnat implicat.
La prevenció
Ciberassetjament o assetjament informàtic
És l'acte agressiu i intencionat dut a terme de forma repetida i constant al llarg del temps, per mitjà de l'ús de formes de contacteelectròniques per part d'un grup o d'un individu contra una víctima que no pot defendre's fàcilment.
Requisits i característiques
utilització de protocols es fa necessari
L'assetjament escolar o bullying "és una conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un alumne contra un altre, a què tria com a víctima de repetits i continus atacs. Esta acció, negativa i intencionada, col·loca la víctima en una posició de què difícilmentpodrà eixir pels seus propis mitjans. La seua continuïtat provoca enles víctimes efectes clarament negatius: ansietat, descens del'autoestima i quadros depressius, que dificulten la seua integració en el mig escolar i el desenrotllament normal dels aprenentatge". (Donen Olweus, 1983)
L'assetjament és una forma de maltractament basat en eldesequilibri de poder; es pot definir com un abús de poder sistemàtic(Smith i Sharp, 1994), és a dir, que la idea de continuïtat o reiteraciósempre va unida al concepte d'assetjament.
El maltractament a menors i la resposta educativa
Tipus de maltractament
Maltractament físic: qualsevol acció no accidental delsprogenitors o de les persones que cuiden dels xiquets que els provoque danys físics o malalties.
Maltractament per negligència i abandó: les situacions en què les necessitats bàsiques del xiquet (físiques, socials i psicològiques) no són ateses de forma temporal o permanentper cap dels membres del grup convivent (alimentació, higiene, atenció mèdica, educació, vestit, vigilància,seguretat,…).
Maltractament psicològic o emocional: la situació crònica en què les persones adultes responsables del xiquet, amb actuacions o privacions, li provoquen sentiments negatius cap a la pròpia autoestima i li limiten les iniciatives (menyspreu continuat, rebuig verbal, insult, intimidació, discriminació,...).
Maltractament sexual: quan un xiquet o un adolescent és utilitzat per a satisfer els desitjos sexuals de l'adult, ja siga presenciant o participant en activitats sexuals que no comprén o per a les que no està preparat d'acord amb el seu desenrotllament.
Maltractament institucional: qualsevol procediment, actuació o omissió procedent dels poders públics, o bé derivat de l'actuació individual d'un professional, relacionat directament i indirectament amb el món del xiquet que pot generar situacions, per acció i/o omissió, que impedisquen el millor desenrotllament dels xiquets i dels jóvens.
Submissió quimicofarmacèutica: situació en què se sotmet el xiquet a qualsevol tipus de drogues i/o medicació sense necessitat mèdica i que li incapacita per al desenrotllament de l'autonomia, de la resistència o del control.
Explotació laboral: situació en què s'utilitza un xiquet o unadolescent en edat no laboral per a treballs o activitats que s'obtinga qualsevol tipus de guany. Pot anar des de la duresa física fins a la utilització passiva o activa per a la mendicitat.
Explotació sexual: es dóna quan s'obliga o induïx el xiquet oa l'adolescent a fer activitats de prostitució i/o pornografia.
Paper dels centres docents: VITAL
Els immigrants i el dret a l'educació
Decret 2393/2004, de 30 de desembre
Llei Orgànica 4/2000 d'11 de gener, modificada per la EL 8/2000
L'especial protecció i els principis d'actuació amb els menors: igualtat i respecte a l'interés superior del menor.
Dret d'accés a l'educació
tots els menors estrangers, independentment de la seua situació administrativa de residència, tenen dret a l'ensenyança bàsica, gratuïta i obligatòria, així com l'accés a tot tipus de beques i ajudes; també respecte als nivells d'educació postobligatoris (art. 9 LODILE).
La LOPJM en l'article 10.3. Establix "els menors estrangers que es troben a Espanya tenen dret a l'educació.", i en el 13 determina com a obligació dels ciutadans que si es detecta una situació de risc opossible desemparament d'un menor, o es coneix que no està escolaritzat o no assistix al centre escolar, es comunicarà a l'autoritat.
Principi de l'interés superior del menor
Principi d'igualtat als menors immigrants
Convenció dels Drets del Xiquet
L'alumnat en la seua condició de menor: condició de ser menors d'edat
Normativa pressupostària, financera, de contractació pública i de responsabilitat civil
Responsabilitat civil
és l'obligació de respondre pecuniàriamentdels actes realitzats per un mateix o per altres. Responsabilitat quees traduïx en una indemnització de danys i perjuís.
Normativa de contractació pública
Elements de contractació pública
Normativa pressupostària i financera
Pressupost
Tipos
Subtema
és el document que arreplega de manera sistemàtica i quantificada la previsió dels ingressos i la capacitat màxima de gastos que es poden fer durant un exercici econòmic. Constituïx l'instrument de planificació econòmica del centre, és únic i inclou també els conceptes extrapressupostari i la seua vigència coincidix amb l'any natural.
Per a la seua elaboració i execució s'han de tindre en compte els principis següents:
- Principi d'universalitat, s'han d'incloure en el pressupost tots els ingressos i tots els gastos.
- Principi de claredat, el pressupost ha de tindre una estructuraque permeta reconéixer la procedència dels ingressos i la finalitat dels gastos.
- Principi d'especialitat qualitativa, tots els recursos previstosen el pressupost s'han d'assignar estrictament a les finalitats establides, mai a altres.
- Principi d'exactitud, els recursos i els gastos arreplegats en eldocument pressupostari han d'ajustar-se al màxim possible als ingressos i gastos de la seua execució.
- Principi d'equilibri pressupostari, tots els gastospressupostats s'han de finançar pels ingressos ordinaris.
- Principi d'unitat de caixa, tots els ingressos i pagaments s'han de centralitzar en una tresoreria única.
El cicle pressupostari engloba l'elaboració i aprovació del pressupost, les modificacions necessàries durant l'exercicipressupostari, la seua execució que es materialitza en lacomptabilitat del centre, i la seua liquidació i avaluació.
El pressupost s'elabora a l'inici de l'exercici pressupostari per la direcció del centre i ho aprovarà, prèvia consulta preceptiva alConsell Escolar, abans del 31 de gener o bé a l'inici del curs escolar,segons les normatives reglamentàries de cada territori.
Tots els acords del Consell Escolar sobre qüestions pressupostàries s'han d'arreplegar en l'acta corresponent, en la que quede demanera explícita reflectit el contingut econòmic, afegint-se tots els annexos que convinga, les seues successives modificacions o la liquidació final.
és el conjunt de normes que regulen els pressupostos, considerant estos com els documents en què es consignen les previsions de gastos i ingressos per a la realització d'uns objectius en un període determinat d'una institució o ens. Al contrari, la normativa financera, és el conjunt de normes que regulen els moviments del capital, bé en les operacions bancàries o en les borsàries. En ambdós casos la regulació serà l'establida en les disposicions reguladores de la gestió econòmica de cadaAdministració Educativa competent, o en les Instruccions que respecte d'això dicten les conselleries o Departaments d'Ensenyança respectius.
Els centres docents, també tenen els seus pressupostos, per a aconseguir els objectius que pretenen en els seus corresponents projectes educatius.
Règim jurídic aplicable al centre docent i els seus órgans col·legiats
Reglaments
17 decrets o ordes
- Reglament orgànic de centres (o en el cas de Catalunya,decret regulador de l'autonomia dels centres), regulenaspectes dels centres docents, com a documents de gestió, òrgans unipersonals de direcció i coordinació, òrgans col·legiats de participació, òrgans de coordinació docent, tutories, convivència i règim disciplinari dels alumnes, ús d'instal·lacions escolars,…
- Instruccions para l'organització i el funcionament dels centres (o en el cas de Catalunya, Documents per a l'organització i gestió del centre), regulen les actuacions de gestió i funcionament dels centres, establixen protocols d'actuacióespecífics per a determinades situacions, arrepleguen resumsnormatius,…
- Admissió d'alumnes i normes de preinscripció i matrícula,regulen els processos d'admissió i matrícula de l'alumnat de manera detallada, barems, protocols,…
- Convivència i drets i deures dels alumnes, regulen les actuacions més significatives en relació amb els processos deconvivència en els centres, així com els protocols d'actuació irègim disciplinari de l'alumnat, en aquells àmbits territorials que no es regulen en els reglaments orgànics o d'autonomia de centres,…
- Direcció dels centres, establixen i regulen les competències, funcions i atribucions dels directors dels centres, el seuprocés d'elecció i nomenament, avaluació i consolidació de la funció directiva,…
- Calendari escolar, regulen la gestió del temps de l'any escolar, els horaris tipus, el període vacacional i festiu, les modificacions excepcionals,…
- Requisits mínims de centres, establixen els mínims exigiblesals centres en els aspectes funcionals de les instal·lacions, recursos humans, ràtios,…
- Associacions de pares i mares d'alumnes, regulen els objectius de les associacions, com formar part de les mateixes, la finalitat, les seues funcions i competències i les seues actuacions en la vida i gestió dels centres.
- Associacions d'alumnes, regulen de la mateixa manera queles anteriors, el referent a l'alumnat. Gestió econòmica, regulen la gestió i activitat econòmica dels centres, la seua gestió pressupostària, així com els protocols i documents de justificació econòmica.
- Servici escolar de transport i menjador, regulen les condicions per a poder acollir-se a este servici, així com lescaracterístiques i protocols d'actuació de les empreses detransport, de subministrament i càtering, condicions higienicosanitàries, …
- Servicis educatius, en general regulen els servicis de suportals centres i al procés d'ensenyança en particular (centres de professors i de recursos, equips d'assessorament psicopedagògics,…
- Diversitat i educació especial, regulen l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives específiques (NEE), la identificació, avaluació i determinació de les NEE, procediments d'escolarització, recursos personals i tècnics,escolarització compartida, programes individualitzats,…
- Ordenació i desenrotllament curricular de les etapes educatives, regulen i determinen l'ordenació curricular decada una de les etapes educatives (infantil, primària,secundària obligatòria, batxillerat i formació professional), els seus objectius i competències, metodologies aplicables, atenció a la diversitat, avaluació, estructura de les ensenyances per matèries, continguts,…
- Avaluació del procés d'ensenyança de l'alumnat, regulen de manera específica el procés d'avaluació de cada etapaeducativa, coordinació entre etapes educatives, activitats dereforç i recuperació, protocols documentals, pas de cursos, canvis de centre,…
- Avaluació docent, regulen l'avaluació docent en general i elscasos específics, de personal interí, de pràctiques, de participació en concursos de mèrits,…
- Especialitats docents del professorat, regulen amb caràcter de norma bàsica, les especialitats docents dels mestres (RD. 1594/2011 de 4 de novembre) i del professorat d'ensenyança secundària (RD. 1834/2008 de 8 de novembre),...
definició
S'entén per règim jurídic d'un centre docent, al conjunt denormes, legals i reglamentàries, que regulen el seu funcionament.
Procediment administratiu comú
és el conjunt d'actes o tràmits a través dels quals es produïx la voluntat administrativa per al compliment d'un fi d'interés públic
egulat per la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP) que va entrar en vigor el 2 d'octubre de 2016
Fases
Terminació
Instrucció
Ordenació
Iniciació
Protecció de dades i la seua aplicació als centres docents
LOPD
Instrucció 2/2006 de la Fiscalia General de l'Estat de 15 de març de 2006
RD 1720/2007
La constitució
Normativa aplicable al personal funcionari i laboral
Drets i deures del personal funcionari i laboral
Deures dels empleats públics
Principis de conducta
- Tractaran amb atenció i respecte als ciutadans, als seussuperiors i als restants empleats públics.
- L'exercici de les tasques corresponents al seu lloc detreball es realitzarà de forma diligent i complint la jornada i l'horari establits.
- Obeiran les instruccions i ordes professionals dels superiors, llevat que constituïsquen una infracció manifesta de l'ordenament jurídic, i en este cas les posaran immediatament en coneixement dels òrgans d'inspeccióprocedents.
- Informaran els ciutadans sobre aquelles matèries oassumptes que tinguen dret a conéixer, i facilitaran l'exercici dels seus drets i el compliment de les seues obligacions.
- Administraran els recursos i béns públics amb austeritat, ino utilitzaran els mateixos en profit propi o de persones acostades. Tindran, així mateix, el deure de vetlar per la seuaconservació.
- Es rebutjarà qualsevol regal, favor o servici en condicions avantatjoses que vaja més enllà dels usos habituals, socials ide cortesia, sense perjuí del que establix el Codi Penal.
- Garantiran la constància i permanència dels documentsper a la seua transmissió i entrega als seus posteriorsresponsables.
- Mantindran actualitzada la seua formació i qualificació.
- Observaran les normes sobre seguretat i salut laboral.
- Informaran dels seus superiors o dels òrgans competents les propostes que consideren adequades per a millorar el desenrotllament de les funcions de la unitat en què estiguen destinats. A estos efectes es podrà preveure la creació de la instància adequada competent per a centralitzar la recepció de les propostes dels empleats públics o administrats queservisquen per a millorar l'eficàcia en el servici.
- Garantiran l'atenció al ciutadà en la llengua que ho sol·licite sempre que siga oficial en el territori.
Principis ètics
- Els empleats públics respectaran la Constitució i la restade normes que integren l'ordenament jurídic.
- La seua actuació perseguirà la satisfacció dels interessos generals dels ciutadans i es fonamentarà en consideracions objectives orientades cap a la imparcialitat i l'interés comú, al marge de qualsevol altre factor que expresse posicions personals, familiars, corporatives, clientelares o qualssevol altres que puguen col·lidir amb este principi.
- Ajustaran la seua actuació als principis de lleialtat i bona fe amb l'Administració en què presten els seus servicis, i ambels seus superiors, companys, subordinats i amb elsciutadans.
- La seua conducta es basarà en el respecte dels dretsfonamentals i llibertats públiques, evitant tota actuació que puga produir cap discriminació per raó de naixement, origen racial o ètnic, gènere, sexe, orientació sexual, religió o conviccions, opinió, discapacitat, edat o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
- S'abstindran en aquells assumptes en què tinguen uninterés personal, així com de tota activitat privada o interés que puga suposar un risc de plantejar conflictes d'interessos amb el seu lloc públic.
- No contrauran obligacions econòmiques ni intervindran en operacions financeres, obligacions patrimonials o negocis jurídics amb persones o entitats quan puga suposar unconflicte d'interessos amb les obligacions del seu lloc públic.
- No acceptaran cap tracte de favor o situació que impliqueprivilegi o avantatge injustificat, per part de persones físiques o entitats privades.
- Actuaran d'acord amb els principis d'eficàcia, economia i eficiència, i vigilaran la consecució de l'interés general i el compliment dels objectius de l'organització.
- No influiran en l'agilització o resolució de tràmit oprocediment administratiu sense justa causa i, en cap cas,quan això comporte un privilegi en benefici dels titulars dels càrrecs públics o el seu entorn familiar i social immediat o quan supose un menyscabament dels interessos de tercers.
- Compliran amb diligència les tasques que elscorresponguen o li'ls encomanen i, si és el cas, resoldran dins de termini els procediments o expedients de la seua competència.
- Exerciran les seues atribucions segons el principi dededicació al servici públic abstenint-se no sols de conductes contràries al mateix, sinó també de qualssevol altres que comprometen la neutralitat en l'exercici dels servicis públics.
- Guardaran secret de les matèries classificades o altres la difusió del qual estiga prohibida legalment, i mantindran ladeguda discreció sobre aquells assumptes que coneguen perraó del seu càrrec, sense que puguen fer ús de la informació obtinguda per a benefici propi o de tercers, o en perjuí de l'interés públic.
Codi de conducta
Els empleats públics hauran d'exercir amb diligència les tasques que tinguen assignades i vetlar pels interessos generals amb subjecció i observança de la Constitució i de la resta de l'ordenament jurídic, i hauran d'actuar d'acord amb els principis següents: objectivitat, integritat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat, confidencialitat, dedicació al servici públic, transparència, exemplaritat, austeritat, accessibilitat, eficàcia, honradesa, promoció de l'entorn cultural i mediambiental, i respecte a la igualtat entre dones i hòmens,que inspiren el Codi de Conducta dels empleats públics configurat pels principis ètics i de conducta regulats en els articles següents.
Drets individuals exercits col·lectivament:
- A la llibertat sindical.
- A la negociació col·lectiva i a la participació en la determinació de les condicions de treball. A l'exercici de la vaga, amb la garantia del manteniment dels servicis essencials de la comunitat.
- Al plantejament de conflictes col·lectius de treball, de conformitat amb la normativa aplicable en cada cas.
- Al de reunió.
Drets individuals
- A la inamovilitat en la condició de funcionari de carrera.
- A l'exercici efectiu de les funcions o tasques pròpies de la seua condició professional i d'acord amb la progressió aconseguida en la seua carrera professional.
- A la progressió en la carrera professional i promoció interna segons principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat per mitjà de la implantació de sistemes objectius i transparents d'avaluació.
- A percebre les retribucions i les indemnitzacions per raó del servici.
- A participar en la consecució dels objectius atribuïts a la unitat on preste els seus servicis i a ser informat pels seus superiors de les tasques a desenrotllar.
- A la defensa jurídica i protecció de l'Administració Pública en els procediments que se seguisquen davant de qualsevol orde jurisdiccional com a conseqüència de l'exercici legítim de les seues funcions o càrrecs públics.
- A la formació contínua i a l'actualització permanent dels seus coneixements i capacitats professionals, preferentment en horari laboral.
- Al respecte de la seua intimitat, orientació sexual, pròpia imatge i dignitat en el treball, especialment enfront de l'assetjament sexual i per raó de sexe, moral i laboral.
- A la no-discriminació per raó de naixement, origen racial o ètnic, gènere, sexe o orientació sexual, religió o conviccions, opinió, discapacitat, edat o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
- A l'adopció de mesures que afavorisquen la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
- A la llibertat d'expressió dins dels límits de l'ordenament jurídic.
- A rebre protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball.
- A les vacacions, descansos, permisos i llicències.
- A la jubilació segons els termes i condicions establides en les normes aplicables.
- A les prestacions de la Seguretat Social corresponents al règim que els siga aplicable.
- A la lliure associació professional.
Personal funcionari i la seua normativa
L'EBEP (Estatut Bàsic de l'Empleat Públic)
personal eventual
personal laboral
funcionaris interins
funcionaris de carrera
Llei
Què és?
La funció pública, és el conjunt de persones lligades per unarelació de treball o de servici amb l'Administració Pública, que en elcas de la docent, ho serà amb l'Administració Pública educativa.
La Constitució regula la funció pública en l'article 103.3., Disposant que la llei regularà l'estatut dels funcionaris públics i l'accés a la funció pública d'acord amb els principis de mèrit i de capacitat, les peculiaritats de l'exercici del seu dret a la sindicació, el sistemad'incompatibilitats i les garanties per a la imparcialitat en l'exercici de les seues funcions.
Disposa a més (art. 149-1.18) que l'Estat té competència exclusiva quant a les bases del règim jurídic de les Administracions Públiquesi del règim estatutari dels seus funcionaris, que, en tot cas, garantiran als administrats un tractament comú davant d'elles. Estes bases, referides al conjunt dels funcionaris de totes les Administracions Públiques constituiran el nou marc de la Funció Pública derivat de la Constitució. El text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) s'establix en el Reial Decret Legislatiu 5/2015 de 30 d'octubre, publicada en el
BOE núm. 261 del 31 d'octubre (Pp. 103105-103159)
.
Lleis i reglaments educatius
Reglaments educatius
Resolució
Orde
Decret
Lleis educatives
Lleis d'Educació autonòmiques
La Comunitat Valenciana encara no l'ha publicat.
LOMQE
és l'última llei orgànica d'educació vigent publicada, al desembre de 2013 i que es caracteritza per tractar-se d'una llei que modifica de manera àmplia la llei orgànica anterior, la LOE, en 106 ocasions a través del seu article únic
LOE
publicada en 2006, ha sigut modificada àmpliament per la LOMCE-2013
LOCFP (Llei Orgànica de Qualificacions i Formació Professional 5/2002 de 19 de juny)
des de la seua publicació en 2002, no ha experimentat modificacions significatives per altres lleis orgàniques d'educació
LODE
es de la seua publicació en 1985, ha estat modificadaper successives lleis orgàniques d'educació fins a l'actual LOMQE.
La Constitució
Com a marc legal fonamental, sobre educació aEspanya, en l'article 27 contempla el següent:
- Tots tenen el dret a l'educació. Es reconeix la llibertat d'ensenyança.
- L'educació tindrà per objecte el ple desenrotllament de lapersonalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals.
- Els poders públics garantixen el dret que assistix als pares perquè els seus fills reben la formació religiosa i moral que estiga d'acord amb les seues pròpies conviccions.
- L'ensenyança bàsica és obligatòria i gratuïta.
- Els poders públics garantixen el dret de tots a l'educació,per mitjà d'una programació general de l'ensenyança, amb participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents.
- Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins del respecte als principis constitucionals.
- Els professors, els pares i, si és el cas, els alumnes intervindran en el control i gestió de tots els centres sostinguts per l'Administració amb fons públics, en els termes que la llei establisca.
- Els poders públics inspeccionaran i homologaran elsistema educatiu per a garantir el compliment de les lleis.
- Els poders públics ajudaran als centres docents que reunisquen els requisits que la llei establisca.
- Es reconeix l'autonomia de les universitats, en els termes que la llei establisca.
Ordenament juridic
Conjunt de normes juridiques que regixen el conjunt de l'estat. Format per la Constitució Espanyola (CE)
Els següents son els instruments de publicitat i consulta
DOUE
BOMEC
Diaris i/o Bulletins Oficials de les Comunitats Autònomes
BOE
