Categories: All - canciones - series - películas - comedia

by Gosia Kurek 4 years ago

453

Unitat 2

Los textos literarios pueden encontrarse en diversos medios audiovisuales como la radio y la televisión, destacándose en géneros como las series y los dramáticos, donde se sigue un guion y los personajes protagonizan acciones complejas a lo largo de varios capítulos.

Unitat 2

LITERATURA

Altres textos literaris en mitjans audiovisuals A la ràdio i la televisió hi ha altres gèneres que tenen una base literària. Els més destacats són: Les sèries, els dramàtics i els fulletons, en què un grup de personatges protagonitzen una acció més o menys enrevessada, que segueix un guió i que es va lliurant per capítols. Les pel·lícules, basades en contes (curtmetratges) i sobretot en novel·les (llargmetratges). Les paròdies polítiques o esportives, que satiritzen personatges i situacions d’actualitat. Les cançons, siguin creacions poètiques originals o poemes musicats. També hi ha programes que, sense ser literaris, divulguen les creacions dels escriptors. Són les tertúlies literàries, els programes sobre llibres, especials sobre autors concrets, etc.

La comèdia de situació

La comèdia de situació és un tipus de programa radiofònic o televisiu que està format per diversos episodis els personatges dels quals són sempre els mateixos, es troben en un entorn habitual, com ara la casa familiar o el lloc de treball, i segueixen un guió de tipus humorístic.
Aquest guió és un text literari que utilitza molts recursos propis del llenguatge teatral de la comèdia i de la farsa, com ara personatges estereotipats, amb reaccions típiques; canvis sobtats de situació que posen en evidència el caràcter d’aquests personatges i que, sovint, els deixen en ridícul, jocs de paraules o bromes diverses

Unitat 2

VOCABULARI

Hipònims
mots que s’inclouen en el significat general d’un hiperònim, ex.: taula, cadira, armari, tauleta de nit
Hiperònims
mots que tenen un significat més ampli que uns altres, els quals els inclouen, ex.: moble (inclou taula, cadira, armari, tauleta de nit...)

GRAMÀTICA

Estructura de les oracions
Classes d’oracions Segons les parts o constituents que tenen, distingim diferents classes d’oracions: Oracions amb subjecte i predicat explícits Són moltes les oracions que presenten un subjecte i un predicat explícits, és a dir, expressats. Per distingir en aquests casos els dos constituents cal tenir en compte tres possibilitats: 1.-El subjecte pot aparèixer anteposat al predicat 2.-El subjecte pot aparèixer posposat al predicat. 3.-El subjecte pot aparèixer enmig de l’oració, amb predicat a banda i banda

Perquè una oració sigui correcta, el verb i el subjecte han de concordar en nombre i persona

Oracions amb verbs impersonals També hi ha verbs que només tenen tercera persona del singular. És el cas dels verbs que expressen fenòmens meteorològics o atmosfèrics (com ara ploure o clarejar) i d’algun altre, com ara haver-hi. Aquests verbs apareixen en oracions que només tenen predicat,

Oracions amb subjecte el·líptic Sovint en les oracions, especialment si formen part d’un text, donem per sobreentès el subjecte. En aquests casos, diem que el subjecte és el·líptic. Gràcies a la persona del verb i al context, s’entén de qui parlem.

Les oracions són enunciats d’un text amb tres característiques bàsiques: 1.-Tenen principi i final. Aquest fet s’aprecia molt clarament per l’entonació i, si es tracta d’un escrit, per la majúscula inicial i el signe de puntuació final (un punt, un interrogant, un signe d’exclamació o tres punts suspensius). 2.-Tenen, com a mínim, un verb en forma personal. Aquest verb expressa una acció, un estat o un procés. 3.-Tenen unes parts o constituents típics: Sempre tenen predicat. El predicat és el grup de mots organitzat al voltant del verb que expressa l’acció, l’estat o el procés de l’oració.

En molts casos tenen subjecte. El subjecte expressa la persona, l’animal o la cosa concreta o abstracta que protagonitza el que diu el verb. Normalment, fan la funció de subjecte un grup de mots al voltant d’un nom o bé un pronom personal, tot i que en alguns casos el subjecte no apareix.

Subtema

Converses espontànies i converses planificades

CONVERSES PLANIFICADES
Les converses planificades es donen en situacions formals, amb un tema o temes establerts per endavant i amb un ordre predeterminat per a les intervencions. Els dos models més corrents de conversa planificada són el debat i l’entrevista.

A l’entrevista, un dels dos interlocutors fa preguntes a l’altre. Segons la intenció de l’entrevistador, distingim tres tipus d’entrevistes: Entrevista d'opinió. Pretén que l’entrevistat manifesti la seva opinió sobre un tema determinat o sobre un fet. Entrevista de notícia. L’objectiu principal és que l’entrevistat doni informació. Entrevista de personalitat o retrat. L’entrevistat es mostra tal com és i, a través de les seves declaracions, proporciona un retrat de la seva personalitat. Perquè una entrevista aconsegueixi l’objectiu que es proposa, cal que estigui ben estructurada i que contingui aquestes tres parts: La introducció, on es presenta el personatge (qui és, a què es dedica i els motius pels quals l’entrevistem). El cos, és a dir, les preguntes que l’entrevistat ha de respondre i que estan pensades especialment perquè s’hi doni la informació que volem que arribi al públic. El tancament, en què l’entrevistador fa una síntesi dels principals aspectes de l’entrevista, agraeix a l’entrevistat la seva atenció i se n’acomiada.

En un debat, diferents interlocutors opinen sobre un tema determinat, seguint instruccions d’un moderador que estableix les preguntes, la durada i l’ordre de les intervencions.

Converses espontànies
Són converses espontànies que es construeixen sobre la marxa, entre dos o més interlocutors i sense que hi hagi un tema establert amb anterioritat ni tampoc un ordre predeterminat per a les intervencions.