Categorieën: Alle - industrialización - urbanización - burguesía - movimientos

door Mónica Román 12 jaren geleden

444

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (segles XIII - XIX)

La Revolución Industrial marcó una transición de una economía agraria a una basada en la producción y la industria, comenzando en Inglaterra en el siglo XVIII y extendiéndose a otros países en el siglo XIX.

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (segles XIII - XIX)

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (segles XIII - XIX)

La Revolució Industrial és el canvi d'una economia agrària i artesanal a una basada en la producció i la indústria.

A la segona meitat del segle XVIII, a Anglaterra, hi ha un canvi en els sistemes de treball i en la estructura de la societat. Al segle XIX, es comença a estendre per altres països.

Es passa d'un món rural a les ciutats, i del treball manual a la màquina. Els camperols es traslladen a les ciutats.

Actualment molts països es troben en la situació de preindustrialització. Són països en vies de desenvolupament.

EXTENSIÓ

FORA D'EUROPA
Japó
Estats Units
A EUROPA
Països perifèrics

Est

Rússia

Nord

Suècia

Dinamarca

Imperi Austriac

Bohemia

Moravia

Mediterrani

Piamont (Itàlia)

Catalunya (Espanya)

"First Comers"

Alemania

França

Bèlgica

SOCIETAT INDUSTRIAL

TRANSFORMACIONS
Moviment obrer

Internacional Obrera

La consciència de classe dels obrers els va fer adonar-se que els seus problemes eren els mateixos que els de tots els països industrialitzats.

El 1864 es va fundar l' Associació Internacional del Treball o Internacional Obrera.

El 1876 es va dissoldre a causa de les discrepàncies entre marxistes i anarquistes, que difilcultaven el funcionament.

El 1899 es va constituir la II Internacional Obrera com una associació de partits socialistes que s'havien format a diversos països.

Anarquisme

Corrent de pensament que condemnava la desigualtat económica i el sistema capitalista.

El principal pensador era Mikhaïl Bakunin

Defensa la llibertat humana, la supressió de l'Estat i de qualsevol forma d'autoritat d'uns homes sobre uns altres.

També defensava l'educació popular, la eliminació de la propietat privada i la col·lectivització dels béns i beneficis del treball.

Socialisme

És un corrent de pensament que aportava la teoria del moviment obrer.

Socialisme científic

Molt més racional que l'utòpic, anomenat Marxisme pel fet de que Karl Marx juntament amb Friederich Engels el que va establir la teoria.

Manifest comunista

Propietat de mitjans de producció col·lectiva

Societat comunista

Formació de classes socials

Explotació dels que posseeixen els mitjans de producció

Socialisme utòpic

Proposava una societat fraternal i solidària que fomentés la propietat col·lectiva.

Ludisme

És l'origen del moviment obrer, moviment en que molts obrers van destruir les màquines.

El ludisme rep el nom de Ned Lud, obrer que el 1779 destruí un teler mecànic.

Comporta l'associacionisme dels treballadors, degut al creixement de la consciència de classe (pertànyer al mateix grup social amb les mateixes característiques i interessos).

Sindicats o Trades Unions

El 1824 van aparèixer les agrupacions obreres de treballadors del mateix ofici, els sindicats o trade unions, que van afegir reivindicacions de millores laborals i salarials, i a nivell polític la demanda del sufragi universal.

Demogràfiques

Societat capitalista dividida en classes

Urbanització

Augment de la població europea

Socials

La dona

- Incorporació al mercat laboral.

- Doble jornada laboral: al treball i a casa.

- Discriminació a la feina de les dones de classe obrera.

- Moviment sufragari per part de les dones benestants, a mitjans del segle XIX.

- Les dones proletàries van arribar a tenir drets.

Difícil vida del proletariat

Classe obrera que dispossava de la seva força de traball, a canvi d'un salari.

Triomf de la burgesia

Propietaria dels mitjans de producció, del capital, de les primeres matèries i de les fonts d'energia.

SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870 - 1914)

CARACTERíSTIQUES
Revolució dels transports

L'automòbil i l'avió

El 1085, K Benz va utilitzar els motors de gasolina per als seus prototips d'automòbils.

El190, els germans Wright van realitzar el primer vol en avió.

Vaixell de vapor

El 1803, Fulton va crear un vaixellamb una roda de pales

moguda per una màquina de vapor.

El 1807, primera travessia entre Nova York i Alvany pel riu Hudson.

El 1819 primera travessia per l'Atlàntic i el 1842 un vaixell de vapor dòna la volta al món.

Millora de l'hèlix i augment de la mida i capacitat dels vaixells.

Els precedents van ser vagonetes tirades per animals.

El 1804, Trevithick va crear una locomotora per arrossegar les vagonetes, peró els rails de fusta no aguantaven.

El 1825, Stephenson, va millorar la locomotora de vapor, i s'inaugura la primera línia de ferrocarril entre Stockson i Darlington.

El 1830 s'inagurà la primera línia de passatgers Liverpool-Manchester.

Durant la segona meitat del segle XIX, el ferrocarril va augmentar l'extensió deles xarxes de vies fèrries.

Mundalització del comerç

Imperialisme

Globalització de l'economia produida com a consequència de la necessitat de l'obtenció de primeres matèries i controlar nous mercats on vendre els excedents productius. Control i conquesta de territoris de l'Àfrica i l'Àsia.

Serà una de les principals causes de la Primera Guerra Mundial.

Noves formes de capital del treball

Trusts

Concentració d'empreses del mateix sector o de diferents, sota una mateixa direcció.

Holdings

Companyia que regula els activitats d'altres companyies mitjançant la propietat de totes o la majoria de les seves accions.

Cartels

Acord formal entre empreses del mateix sector (o diferents) per eliminar o reduir la competència del mercat.

Societat anònima

Les societats anònimes estaven constituïdes per els socis propietaris d'accions de l'empresa. La compra i venda d'accions es realitza a la Borsa.

Banca

La banca, dona crèdits als empresaris per a què puguin afrontar les grans inversions.

Canvis en l'organització del treball

Fordisme

Aplicat a la fàbrica d'automòbils de Henry Ford. La màxima especificació, la optimització del treball, abaratint el producte i apropant-lo als consumidors.

Taylorisme

Organització científica del procés producctiu de l'empresa mitjançant l'especialització en una part de la producció, realitzant el treball en cadena, per reduir treballadors i a la vegada els costos.

Nous sectors de producció

Indústries alimentàries

Llaunes de conserva i esterilitzades (1875) i frigorífics industrials (1878), etc.

Nova siderúrgica

Obtenció de níquel, alumini,etc. El ferro serà sotmes a processos de refinament a través del Convertidor de Bessemer o el de Siemens-Martin, estimulant l'indústria d'armes.

Indústria química

Colorants o explosius (la dinamita de Nobel), adobs, medicaments, fibres artificials (naylon), cautxu, etc.

Noves fonts d'energia

L'electricitat

La seva aplicació va ser essencial per a la il·luminació (invent de la bombeta, de Thomas A. Edison, el 1879), la transmissió de senyals electromagnètiques (el Telègraf), acústiques (radio de Marconi) i per a determinats motors, entre ells els de metros i tramvies.

Petroli

Serveix de combustible al motor d'explosió i a l'automoció, que va aconseguir la seva maduresa amb Henry Ford en el primer terç del segle XX.

PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (mitjans segle XVIII - 1870)

TRANSFORMACIONS
Sectors pioners

Sistema fabril

Tot això provoca l'aparició d'un sistema de producció fabril, que consisteix en la concentració d'obrers i de màquines en grans edificis: les fàbriques, on es produeixen la divisió de treball, és a dir, cada obrer s'encarrega de fer una petita part de la cadena de producció.

Siderúrgia

El sector siderurgic, el ferro es produia en quantitats petites i la fusta s'utilitzava com a combustible per fondre'l. Amb el ferro es fabricaven eines agrícoles. També servia per construir peces de vaixells i municions.

Abraham Darby descobreix, l'any 1713, que el carbó mineral (coc) es pot utilitzar per a fondre el ferro, i el sistema de pudelació de Henry Cort (1783), que va permetre eliminar les impureces del ferro.

L'extensió de les línies de ferrocarril a la Gran Bretanya va ser un estímul fonamental, i el país es va convertir en un gran productor i exportador de ferro.

Ferrocarril

Dinamitzador del sector

Sistema de pudelació ( Henry Cort, 1783)

Carbó mineral (Abraham Darby, 1713)

Indústria tèxtil

El sector cotoner, va ser el primer en incorporar les innovaciosn de la producció, estimulat per la prohibició d'importar teles de cotó de l'India i el fet de no estar sotmès a les reglamentacions gremials de la industria llanera.

L'expansió va estar afavorida per grans plantacions de cotó a les colònies britàniques de l'Amèrica del Nord, que s'explotaven mitjançant un sistema esclavista.

Un dels grans avenços per a la indutria tèxtil va ser la llançadora volant de John Kay (1733), que va desencadenar un procès d'innovacions que va culminar en el teler mecànic.

Mule Jenny (Crompton, 1779)

Water Frame (Arkwright, 1767)

Spininnig Jenny (Hangraves, 1766)

Llançadora de vapor (John Kay,1733)

Indústria cotonera

Expansió del comerç

Mercat extern

possible per

Gran imperi col·lonial

Potent marina

Exportació productes industrials

Demanda de matèries primeres (cotó)

Mercat intern

gràcies a

Millora del sistema de transports

Creixement de la població

Innovacions tècniques

Energia hidràulica al camp

Màquina de vapor (James Watt, 1782)

Transformacions agràries

conseqüències

Increment de rentes dels propietaris rurals

Inversions en la indústria

Fluix migratori cap a les ciutats

Excedents de mà d'obra

Excedents agraris

"Sistema Norfolk"

"Enclousures" (tancaments)

Augment de la població

Millora en l'higene i la medicina

Disponibilitat d'aliments

ECONOMIA PREINDUSTRIAL

Canvis segle XVIII
Protoindustralització

"Domestic System"

Era una indústria de caràcter rural que conjugava el treball agrícola amb la manufactura casolana de tèxtils. No es desenvolupava en fàbriques.

- L'empresari (capitalista) era generalment un comerciant no un industrial. Proporcionava matèria primera als camperols, essencialment dones, i aquestes la treballen a casa seva. Text. La indústria domèstica i el seu declivi davant les noves formes de producció

- El pagament es realitzava mitjançant salari. El camperol no era amo ni de la matèria primera ni del producte resultant, encara que sí ho era dels estris de treball.

- La producció transcendia la limitació del mercat local o regional, estava destinada a l'exportació.

- Aquesta activitat es va desenvolupar al marge de la reglamentació dels gremis d'artesans. Depenia del capital-mercaderia.

- El procés de treball era senzill i no requeria una maquinària complexa.

- Es va concentrar essencialment en el sector tèxtil, amb la fabricació de mercaderies de llana o lli.

Extensió del comerç de llarga distància

Creixement vegetatiu escàs

Avenç en l'higiene i la medicina

Augment d'excedents alimentaris

Base agrària

Poques ciutats mínimament desenvolupades

Molts camperols a les zones rurals