av Mónica Román för 12 årar sedan
444
Mer av detta
La Revolució Industrial és el canvi d'una economia agrària i artesanal a una basada en la producció i la indústria.
A la segona meitat del segle XVIII, a Anglaterra, hi ha un canvi en els sistemes de treball i en la estructura de la societat. Al segle XIX, es comença a estendre per altres països.
Es passa d'un món rural a les ciutats, i del treball manual a la màquina. Els camperols es traslladen a les ciutats.
Actualment molts països es troben en la situació de preindustrialització. Són països en vies de desenvolupament.
Est
Rússia
Nord
Suècia
Dinamarca
Imperi Austriac
Bohemia
Moravia
Mediterrani
Piamont (Itàlia)
Catalunya (Espanya)
Alemania
França
Bèlgica
Internacional Obrera
La consciència de classe dels obrers els va fer adonar-se que els seus problemes eren els mateixos que els de tots els països industrialitzats.
El 1864 es va fundar l' Associació Internacional del Treball o Internacional Obrera.
El 1876 es va dissoldre a causa de les discrepàncies entre marxistes i anarquistes, que difilcultaven el funcionament.
El 1899 es va constituir la II Internacional Obrera com una associació de partits socialistes que s'havien format a diversos països.
Anarquisme
Corrent de pensament que condemnava la desigualtat económica i el sistema capitalista.
El principal pensador era Mikhaïl Bakunin
Defensa la llibertat humana, la supressió de l'Estat i de qualsevol forma d'autoritat d'uns homes sobre uns altres.
També defensava l'educació popular, la eliminació de la propietat privada i la col·lectivització dels béns i beneficis del treball.
Socialisme
És un corrent de pensament que aportava la teoria del moviment obrer.
Socialisme científic
Molt més racional que l'utòpic, anomenat Marxisme pel fet de que Karl Marx juntament amb Friederich Engels el que va establir la teoria.
Manifest comunista
Propietat de mitjans de producció col·lectiva
Societat comunista
Formació de classes socials
Explotació dels que posseeixen els mitjans de producció
Socialisme utòpic
Proposava una societat fraternal i solidària que fomentés la propietat col·lectiva.
Ludisme
És l'origen del moviment obrer, moviment en que molts obrers van destruir les màquines.
El ludisme rep el nom de Ned Lud, obrer que el 1779 destruí un teler mecànic.
Comporta l'associacionisme dels treballadors, degut al creixement de la consciència de classe (pertànyer al mateix grup social amb les mateixes característiques i interessos).
Sindicats o Trades Unions
El 1824 van aparèixer les agrupacions obreres de treballadors del mateix ofici, els sindicats o trade unions, que van afegir reivindicacions de millores laborals i salarials, i a nivell polític la demanda del sufragi universal.
Societat capitalista dividida en classes
Urbanització
Augment de la població europea
La dona
- Incorporació al mercat laboral.
- Doble jornada laboral: al treball i a casa.
- Discriminació a la feina de les dones de classe obrera.
- Moviment sufragari per part de les dones benestants, a mitjans del segle XIX.
- Les dones proletàries van arribar a tenir drets.
Difícil vida del proletariat
Classe obrera que dispossava de la seva força de traball, a canvi d'un salari.
Triomf de la burgesia
Propietaria dels mitjans de producció, del capital, de les primeres matèries i de les fonts d'energia.
L'automòbil i l'avió
El 1085, K Benz va utilitzar els motors de gasolina per als seus prototips d'automòbils.
El190, els germans Wright van realitzar el primer vol en avió.
Vaixell de vapor
El 1803, Fulton va crear un vaixellamb una roda de pales
moguda per una màquina de vapor.
El 1807, primera travessia entre Nova York i Alvany pel riu Hudson.
El 1819 primera travessia per l'Atlàntic i el 1842 un vaixell de vapor dòna la volta al món.
Millora de l'hèlix i augment de la mida i capacitat dels vaixells.
Els precedents van ser vagonetes tirades per animals.
El 1804, Trevithick va crear una locomotora per arrossegar les vagonetes, peró els rails de fusta no aguantaven.
El 1825, Stephenson, va millorar la locomotora de vapor, i s'inaugura la primera línia de ferrocarril entre Stockson i Darlington.
El 1830 s'inagurà la primera línia de passatgers Liverpool-Manchester.
Durant la segona meitat del segle XIX, el ferrocarril va augmentar l'extensió deles xarxes de vies fèrries.
Imperialisme
Globalització de l'economia produida com a consequència de la necessitat de l'obtenció de primeres matèries i controlar nous mercats on vendre els excedents productius. Control i conquesta de territoris de l'Àfrica i l'Àsia.
Serà una de les principals causes de la Primera Guerra Mundial.
Trusts
Concentració d'empreses del mateix sector o de diferents, sota una mateixa direcció.
Holdings
Companyia que regula els activitats d'altres companyies mitjançant la propietat de totes o la majoria de les seves accions.
Cartels
Acord formal entre empreses del mateix sector (o diferents) per eliminar o reduir la competència del mercat.
Societat anònima
Les societats anònimes estaven constituïdes per els socis propietaris d'accions de l'empresa. La compra i venda d'accions es realitza a la Borsa.
Banca
La banca, dona crèdits als empresaris per a què puguin afrontar les grans inversions.
Fordisme
Aplicat a la fàbrica d'automòbils de Henry Ford. La màxima especificació, la optimització del treball, abaratint el producte i apropant-lo als consumidors.
Taylorisme
Organització científica del procés producctiu de l'empresa mitjançant l'especialització en una part de la producció, realitzant el treball en cadena, per reduir treballadors i a la vegada els costos.
Indústries alimentàries
Llaunes de conserva i esterilitzades (1875) i frigorífics industrials (1878), etc.
Nova siderúrgica
Obtenció de níquel, alumini,etc. El ferro serà sotmes a processos de refinament a través del Convertidor de Bessemer o el de Siemens-Martin, estimulant l'indústria d'armes.
Indústria química
Colorants o explosius (la dinamita de Nobel), adobs, medicaments, fibres artificials (naylon), cautxu, etc.
L'electricitat
La seva aplicació va ser essencial per a la il·luminació (invent de la bombeta, de Thomas A. Edison, el 1879), la transmissió de senyals electromagnètiques (el Telègraf), acústiques (radio de Marconi) i per a determinats motors, entre ells els de metros i tramvies.
Petroli
Serveix de combustible al motor d'explosió i a l'automoció, que va aconseguir la seva maduresa amb Henry Ford en el primer terç del segle XX.
Sistema fabril
Tot això provoca l'aparició d'un sistema de producció fabril, que consisteix en la concentració d'obrers i de màquines en grans edificis: les fàbriques, on es produeixen la divisió de treball, és a dir, cada obrer s'encarrega de fer una petita part de la cadena de producció.
Siderúrgia
El sector siderurgic, el ferro es produia en quantitats petites i la fusta s'utilitzava com a combustible per fondre'l. Amb el ferro es fabricaven eines agrícoles. També servia per construir peces de vaixells i municions.
Abraham Darby descobreix, l'any 1713, que el carbó mineral (coc) es pot utilitzar per a fondre el ferro, i el sistema de pudelació de Henry Cort (1783), que va permetre eliminar les impureces del ferro.
L'extensió de les línies de ferrocarril a la Gran Bretanya va ser un estímul fonamental, i el país es va convertir en un gran productor i exportador de ferro.
Ferrocarril
Dinamitzador del sector
Sistema de pudelació ( Henry Cort, 1783)
Carbó mineral (Abraham Darby, 1713)
Indústria tèxtil
El sector cotoner, va ser el primer en incorporar les innovaciosn de la producció, estimulat per la prohibició d'importar teles de cotó de l'India i el fet de no estar sotmès a les reglamentacions gremials de la industria llanera.
L'expansió va estar afavorida per grans plantacions de cotó a les colònies britàniques de l'Amèrica del Nord, que s'explotaven mitjançant un sistema esclavista.
Un dels grans avenços per a la indutria tèxtil va ser la llançadora volant de John Kay (1733), que va desencadenar un procès d'innovacions que va culminar en el teler mecànic.
Mule Jenny (Crompton, 1779)
Water Frame (Arkwright, 1767)
Spininnig Jenny (Hangraves, 1766)
Llançadora de vapor (John Kay,1733)
Indústria cotonera
Mercat extern
possible per
Gran imperi col·lonial
Potent marina
Exportació productes industrials
Demanda de matèries primeres (cotó)
Mercat intern
gràcies a
Millora del sistema de transports
Creixement de la població
Energia hidràulica al camp
Màquina de vapor (James Watt, 1782)
conseqüències
Increment de rentes dels propietaris rurals
Inversions en la indústria
Fluix migratori cap a les ciutats
Excedents de mà d'obra
Excedents agraris
"Sistema Norfolk"
"Enclousures" (tancaments)
Millora en l'higene i la medicina
Disponibilitat d'aliments
"Domestic System"
Era una indústria de caràcter rural que conjugava el treball agrícola amb la manufactura casolana de tèxtils. No es desenvolupava en fàbriques.
- L'empresari (capitalista) era generalment un comerciant no un industrial. Proporcionava matèria primera als camperols, essencialment dones, i aquestes la treballen a casa seva. Text. La indústria domèstica i el seu declivi davant les noves formes de producció
- El pagament es realitzava mitjançant salari. El camperol no era amo ni de la matèria primera ni del producte resultant, encara que sí ho era dels estris de treball.
- La producció transcendia la limitació del mercat local o regional, estava destinada a l'exportació.
- Aquesta activitat es va desenvolupar al marge de la reglamentació dels gremis d'artesans. Depenia del capital-mercaderia.
- El procés de treball era senzill i no requeria una maquinària complexa.
- Es va concentrar essencialment en el sector tèxtil, amb la fabricació de mercaderies de llana o lli.
Extensió del comerç de llarga distància
Avenç en l'higiene i la medicina
Augment d'excedents alimentaris
Poques ciutats mínimament desenvolupades
Molts camperols a les zones rurals
