av Montse Llopart 8 år siden
260
Mer som dette
És el contingut de la informació estructurat segons el codi. Els codis estan formats per símbols per exemple lletres
Si el receptor proporciona una resposta hi ha retroalimentació o feedback, així hi haurà una bona comunicació, serà eficaç
És el lloc, ambient físic i emocional, on es realtiza la comunicació
La comunicació es basa en transmetre i compartir informació, perquè sigui possible es necessiten una sèrie d'elements: emissor, receptor, codi, missatge, canat i context
És el tipus de comunicació que no utiliza paraules sinó signes de gran varietat
Olfactiva
L'olor del menjar, de colònia...
Gustativa
Permet apreciar els sabor dels menjars
Tàctil
Estrènyer la mà, acariciar una persona, donar una abraçada o un petó
Estudia l'espai personal i les distàncies d'aproximació
D. íntima
Contacte directe i 0,5 m
D. Personal
Entre 0,5 m i 1,5 m
D. social
Entre 1,5 m i 3,5 m
D. pública
Més de 3,5 metres
Estudi dels moviments del cos
Braços i mans
Braços creuats: actitud tancada, insegura, en desacord Braços cap endarrere: seguretat, poder, superioritat És aconsellable mantenir els braços cap avall Palmells de les mans cap endavant: demostren sinceritat Dit índex cap endavant: mandat
La mirada
S'ha de mirar a qui parlem perquè és una mostra d'interès per la comunicació Però no s'ha de mirar fixament i sense parar perquè crea nervis i malestar
Expressió facial
Mitjançant l'expressió facial es mostra: alegria, tristesa, sorpresa, por, ira i fàstic
Cap
Cap amunt: demostra neutralitat reespecte al que s'està escoltant Cap inclinat ca a un costat: demostra interès Cap inclinat ca avall: actitud negativa i oposada
Component vocal de la comunicació que no té en compte el contingut verbal. Es tracta de la manera com es diu (forma) i no el que es diu (contingut) Acompanya sempre al llenguatge, comunica sentiments, personalitat, estat d'ànim, actitud...Dona significat a la parla
Pertorbacions en la parla
Són abusos llargs de períodes de silencis, tartamudejos, repeticions innecessàries que cal evitar. Donen sensació d'inseguretat o incompetència Intentar mantenir la comunicació el mçes fluida possible
Velocitat o ritme i les pauses
No s'ha de parlar massa ràpid (sensació de nerviosisme), ni massa lent (sensació de tristes i apatia). Ritme adequat
Les pauses contribueixen a l'adequació del ritme i és necessari establir-les en els moments oportuns i durada adequada per facilitat l'assimilació de les idees més importants
Volum
És la intensitat del so, pot expressar diferents estats com l'enuig, l'algria, la decepció...
Emissions fòniques que emeten per la boca. Són les formes més primitives de la comunicació
Xiulet
Crit
plor
Rialla
La comunicació és un procés complex on es combinen aspectes intencionals i voluntaris amb altres involuntaris i incontrolables, fins i tot inconscients que passen desapercebuts
és el sistema de signes, senyals i regles identificables per l'emissor i el receptor. Si el receptor coneix el codi usat per l'emissor hi haurà comunicació
És el mitjà a través del qual es trasmet el missatge: aire, xat, línia telefònica...
És la persona que rep el missatge, al rebre'l el descodifica
És la persona que transmet un missatge codificat en signes que siguin comprensibles per al receptor
És el tipus de comunicació que utilitza el llenguatge