Kategorier: Alle - comunicació - receptor - no verbal - canal

av Montse Llopart 8 år siden

260

COMUNCICACIÓ

La comunicació implica la transmissió i compartició d'informació entre un emissor i un receptor, utilitzant un codi comú que ambdós poden entendre. Aquest procés no és simplement un acte voluntari, sinó que també inclou elements involuntaris i inconscients que poden passar desapercebuts.

COMUNCICACIÓ

Missatge

És el contingut de la informació estructurat segons el codi. Els codis estan formats per símbols per exemple lletres

Feedback

Si el receptor proporciona una resposta hi ha retroalimentació o feedback, així hi haurà una bona comunicació, serà eficaç

Context

És el lloc, ambient físic i emocional, on es realtiza la comunicació

COMUNICACIÓ

La comunicació es basa en transmetre i compartir informació, perquè sigui possible es necessiten una sèrie d'elements: emissor, receptor, codi, missatge, canat i context

NO VERBAL

És el tipus de comunicació que no utiliza paraules sinó signes de gran varietat

Altres tipus

Olfactiva

L'olor del menjar, de colònia...

Gustativa

Permet apreciar els sabor dels menjars

Tàctil

Estrènyer la mà, acariciar una persona, donar una abraçada o un petó

Proxemia

Estudia l'espai personal i les distàncies d'aproximació

D. íntima

Contacte directe i 0,5 m

D. Personal

Entre 0,5 m i 1,5 m

D. social

Entre 1,5 m i 3,5 m

D. pública

Més de 3,5 metres

Kinesia

Estudi dels moviments del cos

Braços i mans

Braços creuats: actitud tancada, insegura, en desacord Braços cap endarrere: seguretat, poder, superioritat És aconsellable mantenir els braços cap avall Palmells de les mans cap endavant: demostren sinceritat Dit índex cap endavant: mandat

La mirada

S'ha de mirar a qui parlem perquè és una mostra d'interès per la comunicació Però no s'ha de mirar fixament i sense parar perquè crea nervis i malestar

Expressió facial

Mitjançant l'expressió facial es mostra: alegria, tristesa, sorpresa, por, ira i fàstic

Cap

Cap amunt: demostra neutralitat reespecte al que s'està escoltant Cap inclinat ca a un costat: demostra interès Cap inclinat ca avall: actitud negativa i oposada

Component vocal de la comunicació que no té en compte el contingut verbal. Es tracta de la manera com es diu (forma) i no el que es diu (contingut) Acompanya sempre al llenguatge, comunica sentiments, personalitat, estat d'ànim, actitud...Dona significat a la parla

Pertorbacions en la parla

Són abusos llargs de períodes de silencis, tartamudejos, repeticions innecessàries que cal evitar. Donen sensació d'inseguretat o incompetència Intentar mantenir la comunicació el mçes fluida possible

Velocitat o ritme i les pauses

No s'ha de parlar massa ràpid (sensació de nerviosisme), ni massa lent (sensació de tristes i apatia). Ritme adequat

Les pauses contribueixen a l'adequació del ritme i és necessari establir-les en els moments oportuns i durada adequada per facilitat l'assimilació de les idees més importants

Volum

És la intensitat del so, pot expressar diferents estats com l'enuig, l'algria, la decepció...

Parallenguatge

Emissions fòniques que emeten per la boca. Són les formes més primitives de la comunicació

Xiulet

Crit

plor

Rialla

PROCÉS COMUNICATIU

La comunicació és un procés complex on es combinen aspectes intencionals i voluntaris amb altres involuntaris i incontrolables, fins i tot inconscients que passen desapercebuts

Codi

és el sistema de signes, senyals i regles identificables per l'emissor i el receptor. Si el receptor coneix el codi usat per l'emissor hi haurà comunicació

Canal

És el mitjà a través del qual es trasmet el missatge: aire, xat, línia telefònica...

Receptor

És la persona que rep el missatge, al rebre'l el descodifica

Descodificació
Emissor

És la persona que transmet un missatge codificat en signes que siguin comprensibles per al receptor

Codificació

VERBAL

És el tipus de comunicació que utilitza el llenguatge

Escrita
No vocal
Parlada
Vocal