av Paola Marin 12 år siden
385
Mer som dette
Hi ha tres grans generes literaris es la poesia, el teatre i el narrativa/novel·la.
Genere literari que representa fets reals o imaginaris en un espai concret, davant del public.
Desenllaç
Part en la qual es resol el conflicte.
Nus
Part en què es desembolupa la trama.
Plantejament
Presentació dels presonatges i exposició del conflicte.
Parts de cada acte amb el mateix escenari.
Parts en què es divideix cada acte.
Parts principals en què es divideix una obra de teatre.
Agrupats en cicles segons el tema i l'epoca de l'any.
Teatre Profà
Sainet
peça teatral d'un sol acte que retrata les classes socials amb ironia.
Entremès
Peça teatral breu escrita en un llenguatge simple.
La comèdia
Presenta una acció des d'un punt de vista humorístic, amb desenllaç feliç
El drama
També presenta un conflicte desgraciat, però se sol ambientar en un món real i els presonatges són més propers a l'espectador.
La tragèdia
Presenta un conflicte irresouble amb conseqüencies tràgiques.
Gènere literari l'autor del qual narra uns fets real, imaginaris o fantàstics.
Explica una història atraves d'uns personatges i amb un lloc i un temps.
És el genere més modern.
Rodons
personatges complexos en la seva caracterització
Plans
Personatges simples en la seva caracterització
Secundaris
Personatges que no formen el nucli de l'acció.
Principals
Protagonistes de l'acció.
Durada dels esdeveniments narrats
Extratextual
Època en la cual passen els esdeviments narrats.
Marc ambiental (tancat o obert) on passen els fets de la narració.
Perspectiva del narrador en relació als fets que explica i l'actitud que hi adopta.
Extern
(3a persona)
El narrador és un personatge que no participa dels fets de la història.
Intern
(1a Persona)
El narrador és un personatge de la història
Manera com s'ordenen els fets d'una narració.
Oberta
Sense desenllaç concret de la història.
No lineal
Fets narrats que es presenten a partir d'anticipacions o retrospeccions
Lineal
Fets narrats cronològicament
Biografia
Obra narrativa sobre la vida d'un personatge escrita per estudiosos amb l'objectiu de destacar-ne el protagonisme en la vida pública i en les activitats diverses.
Memòries
Narració de fets públics i privats viscuts per l'autor
Dietari
Registre de les anotacions que l'autor fa de les vivències, de les reflexcions...
Assaig
Exposició de les opinions de l'autor sobre temes ben diversos.
(Política, història)
Popular
Llegenda
Narració fantàstica que parteix
Rondalla
Narració breu de caràcter oral destinada als nens, situada en un espai i en un temps indeterminats, que combina fets reals i fantàstics, amb una finalitat moralitzadora.
Culta
Novel·la
Narració extensa, en prosa, que explica una història de ficció.
(Novel·la realista; històrica; d'aventures; psicològia...)
Conte
Narració breu, en prosa, de gran intensitat narrativa.
El sonet
Composició mètrica formada per dos quartets i dos tercets.
La dècima
Composició mètrica de deu versos, generalment d'art menor.
L'octava
Estrofa de vuit versos, generalment d'art major.
El sextet
Estrofa de sis versos d'art menor o major.
El quintet
Agrupament de cinc versos d'art major o menor.
El quartet
Estrofa de quatre versos d'art major.
La quarteta
Estrofa de quatre versos d'art menor.
El tercet
Estrofa de tres versos.
L'apariat
Dos versos amb rima consonat.
Versos lliures
Versos sense rima ni regularitat mètrica.
Femenina
Paraula rimada: plana o esdrúxola.
Assonant
Repetició de sons vocàlics.
Versos Blancs
Versos sense rima, però subjectes a una regularitat mètrica i a un ritme.
Masculina
Paraula rimada: aguda.
Consonant
Repetició de sons vocàlics i consonàntics.
Versos d'art menor (versos de menys de nou síl·labes) i versos d'art mayor (versos de nou síl·labes o més).
El ritme
Repetició de conbinacions de síl·labes tòniques i àtones. Les unitat rítmiques: la combinació de dues síl·labes.
(Àtona-Tònica/ Tònica-Àtona).
La rima
Repetició dels sons al final dels versos a partir de l'última vocal tònica.
És l'expressió dels sentiments i de les emocions del poeta.
És la poesia èpica( narració de les gestes del herois o del fets històrics, llegendaris d'un poble, d'una comunitat).
