Kategorier: Alle - andragogía - fordismo - autonomía - interacción

av Anna Xicota 11 år siden

222

L'aprenentatge en entorns virtuals

La educación a distancia ha evolucionado a lo largo del tiempo con diferentes enfoques teóricos y prácticos. En los entornos virtuales, se destacan tres modelos principales de producción educativa:

L'aprenentatge en entorns virtuals

L'APRENENTATGE EN ENTORNS VIRTUALS

EVOLUCIÓ

L'ÚS DE LES TIC EN ELS PROCESSOS FORMATIUS
Mitjans dels anys 70

Inici de les TIC

El mestre té un paper fonamental: "ninguna computadora podrá jamás ser programada con respuestas a todas las preguntas que los estudiantes formularán (...)" (Ausubel, Novak y Hanesian, 1989, 339)

Escassa incorporació de les TIC al sistema educatiu

Aprenentatge per recepció: el contingut i estructura de la matèria els organitza el professor, l'alumne "rep".

Aprenentatges bàsics de característiques mecàniques i repetitives

Realització mecànica i repetitiva d'exercicis

Models conductistes

Segle XXI

Revolució de les TIC

El connectivisme de Siemens

Inclusió de la tecnologia i connexions com a activitats d'aprenentatge

La ciència del caos: la connexió de tot amb tot

Campus Virtuals

Espai on docents i estudiants o estudiants entre si mantenen una comunicació (síncrona o asíncrona) emulant la realitat

Per a gestionar els materials, les comunicacions i els recursos disponibles per a l'aprenentatge

L'ordinador reconfigura les condicions d'aprenentatge i suposa noves formes d'aprendre.

S'entén l'alumne com a agent actiu i constructiu del seu propi aprenentatge

L'aprenentatge flexible i lligat al nivell de desenvolupament de l'alumne

El constructivisme de Piaget

L'aprenentatge com a procés actiu, complet, autèntic i real

Ensenyament basat en Internet

L'individual enfront del normatiu i, paradoxalment, el social com a determinant dels aprenentatges individuals

La nova xarxa social (Internet) afavoreix l'aprenentatge individual

Constructivisme i mediació

Els procediments i resultats de qualsevol activitat basada en l'ordinador sorgirà a través del diàleg i l'activitat conjunta entre mestre i alumnes

CARACTERÍSTIQUES

Hi ha una SEPARACIÓ FÍSICA entre professor i estudiant
ESTUDIANTS, RECURSOS i INSTRUCTORS es connecten i es comparteixen
S'utilitzen les TIC
S'emmarca dins una INSTITUCIÓ

MARC TEÒRIC

TENDÈNCIES: Tres formes de produïr l'educació a distància
POSTFORDISME

Responsabilitat alta dels professors

Flexible i sensible a les necessitats individuals dels alumnes

Incompatible amb la producció en massa

Administració descentralitzada

Es relaciona directament amb el constructivisme

NEOFORDISME

Més responsabilitat al docent

Alts nivells d'innovació

Permet més flexibilitat i varietat d'oferta

Controlat de manera central però administrada de forma local

FORDISME

Poca innovació, variabilitat i responsabilitat en el treball

Per a consum massiu de cursos

Producció en massa de cursos

Model únic i centralitzat (a nivell nacional)

Deriva de l'enfocament de producció en massa.

TEORIES DE L'EDUCACIÓ A DISTÀNCIA
SÍNTESI DE LES TEORIES CLÀSSIQUES: Maximitzar l'educació, augmentar el diàleg i millorar el mètode

Hilary Perraton

Vídeo: Síntesis de las teorías clásicas

TEORIA D'EQUIVALÈNCIA: Equipara l'educació a distància amb la tradicional

Simonson i Schlosser

Desmond Keegan

Vídeo: Teoria de la Equivalencia

TEORIA ANDRAGÒGICA: la maduresa de l'alumne i l'aprenentatge

Malcolm Knowles

Vídeo: Teoría de la andragogía

TEORIA D'INTERACCIÓ I COMUNICACIÓ: Interacció, implicació emocional i motivació

Börje Holmberg

Vídeo: Teoría de la interacción y la comunicación

TEORIA D'INDUSTRIALITZACIÓ DE L'ENSENYAMENT: Industrialització de l'ensenyament

Otto Peters

Vídeo: Teoría de la industrialización de la enseñanza

TEORIA D'INDEPENDÈNCIA I AUTONOMIA: Més independència i responsabilitat a l'alumne

Michael G. Moore

Charles Wedemeyer

Vídeo: Teoría del estudio independiente

Vídeo: Las Teorias de la Educación a Distancia

AGENTS PRINCIPALS

PROFESSOR

-Facilitador de la comunicació i la col·laboració. -Intermediari, tutor i moderador. -Dissenyador de propostes docents innovadores -Organitzador de les activitats -Facilitador de continguts, materials, recursos, etc. -Gestor i dinamitzador de la informació a la Xarxa. -Proveïdor d'eines. -Facilitador d'ajuda i suport en relació amb el contingut, la metodologia i l'entorn tecnològic i educatiu: – Assessorar, orientar i aconsellar. – Formular problemes i resoldre dubtes. – Facilitar la integració en l'entorn tècnico-humà formatiu. – Ajudar en la superació de la possible sensació d'aïllament. – Detectar necessitats acadèmiques dels estudiants i guiar-los enl'itinerari acadèmic. -Dinamitzador en tant que anima a la participació i processos de comunicació virtual i fomenta la motivació i creació d'un clima agradable d'aprenentatge. -Administrador del sistema. -Coordinador d'equips de treball. -Supervisor i avaluador. -Atenció freqüent o diària

Funció principal

Dotar l'estudiant de recursos i estratègies alhora que atén els seus dubtes i necessitats

Habilitats que requereix el docent en línia

-Comprensió dels processos en línia -Habilitats i domini de les eines tecnològiques -Habilitats comunicatives en línia -Contingut expert -Característiques personals

ALUMNE
Funcions bàsiques

-És actiu i gestiona el seu propi procés d'aprenentatge. -Construeix les seves representacions, forma conceptes i resol problemes -Construeix el seu propi coneixement a partir del material d'estudi i també de la relació amb els companys i el professor. -Interactua amb els seus iguals i amb el docent, sol·licita ajuda, col·labora, manté una bona atmosfera a l'aula virtual, etc. -Organitza el seu temps adequadament. -Duu a terme el procés formatiu a través de l'entorn tecnològic. -És productor de la informació

Necessitat principal

Assolir les competències necessàries per a l'entorn laboral de la societat del segle XXI

Habilitats que requereix l'estudiant en línia

-Autonomia -Resolució de problemes -Flexibilitat -Capacitats tecnològiques -Treball en grup -Iniciativa -Capacitats creatives i innovadores