por Andrés Olivares 2 anos atrás
141
Mais informações
por Adrián García
por melanie pamela
por shirley castillo
por Nil Hernández Casadesús
Una mirada efectiva estén ponts de comunicació amb l’auditori: té més possibilitats de captar i mantenir, l’atenció, fer arribar el missatge i obtenir un feedback per adaptar el discurs a l’auditori.
Volum i entonació
El paper de la veu és clau per connectar amb l’auditori, fer-li arribar un missatge amb claredat, mantenir-ne l’atenció i transmetre-li, i fins i tot, emocions. Prendre mentalment les mesures de la sala per aconseguir que la veu arribi amb un volum adequat.
Ritme i pronúncia
El bon orador ha de tenir en compte el poder expressiu de la seva veu i procurar transmetre entusiasme per la temàtica que exposa. Emprar el ritme idoni per facilitar el seguiment del discurs.
Vestuari
El vestuari ha de correspondre’s amb la personalitat de l’orador i, també, amb el propòsit, el registre i el context de l’exposició. Portar un vestuari que tingui en compte el context en què es produeix l’exposició sense renunciar a la pròpia personalitat.
Ordre i estructura
Una exposició que té un ordre i una estructura que el públic pot percebre és més fàcil de seguir, d’entendre i de recordar. Organitzar el discurs en parts. L’organització més clàssica és: introducció, desenvolupament i conclusió, però n’hi ha d’altres que poden ser igualment efectives.
Vocabulari
Sintaxi
Construir frases curtes i senzilles fa el missatge més clar i entenedor. Evitar les frases molt llargues, que en un discurs escoltat poden ser més difícils de seguir que en un text llegit.
Claredat i concisió
Un discurs és clar i concís quan els destinataris poden entendre sense dicultats les paraules i les construccions que s’hi utilitzen i, a més, no hi ha elements sobrers. Adequar el registre lingüístic al context de la comunicació.
Densitat informativa
Un discurs sobrecarregat d’informació pot ser feixuc i difícil d’assimilar. Esponjar el discurs per fer-lo fàcil d’assimilar, ja que en una exposició oral en directe, el receptor té menys recursos per seguir el discurs que no en un text escrit: no pot tornar enrere, ni escollir la velocitat amb què rep el text, etc...
Mitjans de suport
L’ús de presentacions de diapositives, vídeos, documents impresos o altres suports serveix per atreure l’atenció, exemplicar, explicitar l’estructura del discurs i fer comprensibles conceptes complexos. Utilitzar uns mitjans de suport adequats a les condicions de la sala.
Conclusió
La conclusió és important perquè és la part que dóna resposta d’una manera precisa a les preguntes, hipòtesis o objectius que han originat l’exposició. Relacionar cada conclusió directament amb les preguntes, les hipòtesis o els objectius inicials i emprar connectors per introduir-les.
Domini del tema
Estudiar amb profunditat el tema que centra l’exposició ajuda a construir un discurs propi i a adquirir seguretat. Consultar fonts documentals de referència i construir un discurs propi analitzant els discursos aliens per veure ns a quin punt s’hi està d’acord o s’hi discrepa.
Atenció i interès
Per connectar amb el públic, cal fer-lo partícip de la comunicació i, en la mesura que sigui possible, adaptar el discurs a les seves reaccions. Preparar el guió del discurs concretant-ne l’objectiu, recollint el màxim d’informació sobre els coneixements i expectatives dels receptors, sabent exactament què es vol dir i decidint una estructura clara i ordenada de l’exposició.
Temps
El temps d' atencio activa del receptor es limitat. Per distribuir el temps amb logica i eficacia és recomanable assajar el discurs dies abans de la presentació. No sobrepassar ni reduir el temps establert.
El lèxic emprat en una exposició varia en funció del tema, l’audiència, el grau de formalitat i el propòsit comunicatiu. Triar un lèxic adequat al tema, als coneixements de l’audiència, al grau de formalitat i al propòsit de la comunicació.
