Mapa conceptual

Mais informações

El porqué de las TIC

por juan herrera

Integracion Curricular

por Adilene Cabrera

Las Tecnologias de la informacion y comunicacion (TICS)

por Eduardo Jose Niño Toro

USO RESPONSABLE DE TIC

por Juan Manuel Tapasco Cañas

Maria Rosa Sitjes Figueras

Bibliografia recomanada

• Ablumi. (4 octubre 2017). David Calle y la tecnología. O cómo ser un docente Unicoos. Recuperat de
• http://www.oblumi.com/es/blog/david-calle-y-la-tecnologia-o-como-ser-un-docente-unicoos/
• Campuseducacion.com. (8 març 2017). David Calle, el impacto de las TIC en la Educación. Recuperat de
• https://www.campuseducacion.com/blog/recursos/david-calle-el-impacto-de-las-tic-en-la-educacion/9292/
• CEC – IAEN (2 febrer 2016). Constructivismo [vídeo]. Recuperat de
• https://youtu.be/dLzO8Tos57o
• Cerro, J. P. (2015). Tendencias y aplicaciones de las TIC dentro del ámbito educativo. Barcelona: UOC.
• Dewey, J. (1944). Democracy and education. New York: Macmillan.
• Dirección de Educación en Línea. (20 maig 2016). Interaccionismo Simbólico - UDLA [vídeo]. Recuperat de
• https://youtu.be/KsyCM0fHapQ
• Educacionft. (28 desembre 2012). Entrevista George Siemens [vídeo]. Recuperat de
• https://youtu.be/V3LUFOjR17M
• Fuentes, M. (2008). HERRAMIENTAS Y RECURSOS DIGITALES para el docente, el estudiante o el empresario. Barcelona: DDD-UAB. Recuperat de
• https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2018/189284/DDD_HerramientasTIC_mfuentes2018.pdf
• Guàrdia, L., i Maina, M. (2012). Mòdul de conceptualització del disseny tecnopedagògic. Barcelona: UOC.
• Izurieta, H. (n.d). El conductismo en las TIC. Recuperat de
• http://www.revistarupturas.com/el-conductismo-en-las-tic.html
• Jubete, A. (2018). El disseny d’un projecte formatiu en e-learning: la virtualització de formacions presencials amb Disform. Barcelona: UOC.
• Muñoz, S., i Villafañe, P. (productores), i Punset, E. (dir.). (2010, junio 20). Redes 64: La revolución educativa [Programa de televisió]. Barcelona: Grupo Punset Producciones. Recuperat desembre 31, 2013, des de
• http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-revolucion-educativa/805869/
• Pérez-Mateo, M., i Guitert, M. (2011). Aprendre i ensenyar en línia. Barcelona: UOC.
• Puig, T., i Vargas, M. (productores), i Punset, E. (dir.). (2011a, juliol 24). Redes 75: No me molestes mamá, estoy aprendiendo [Programa de televisió]. Barcelona: Grupo Punset Producciones. Recuperat de
• http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-20-molestes-mama-estoy-aprendiendo/953666/
• Quijano, J. L. (15 octubre 2017).Cognitivismo - Teoría del aprendizaje [vídeo]. Recuperat de
• https://youtu.be/UK9AKcAZIZU
• Snow, A. (13 octubre 2015).Behaviorism: Pavlov, Watson, and Skinner [vídeo]. Recuperat de
• https://youtu.be/xvVaTy8mQrg
• Stephenson, J., i Sangrà, A. (?). Models pedagògics i e-learning. Barcelona: UOC.
• Torras, E. (2015). Aproximació conceptual a l’ensenyament i l’aprenentatge en línia. Barcelona: UOC.
• Unicoos. (2 octubre 2018). Somos unicoos 2018 [Vídeo]. Recuperat de
• https://www.youtube.com/watch?v=rE2z1ip6d2c
• UNICOOS EDUCATION, S.L. (2018). Unicoos. Recuperat de
• https://www.unicoos.com
• Vargas, M., i Puig, T. (productores), i Punset, E. (dir.). (2011, agost 21). Redes 87: El sistema educativo es anacrónico [Programa de televisió]. Barcelona: Grupo Punset Producciones. Recuperat des de
• http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-sistema-educativo-anacronico/1044110/
• Wenger, E. (2001). Comunidades de práctica: Aprendizaje, significado e identidad (1a ed.). Barcelona: Paidós
• Williams, P., Schrum, L., Sangrà, A., i Guàrdia, L. (2004). Models de disseny Tecnopedagògic. Barcelona: UOC.

4 a destacar

Paradigmes psicològics de l’ensenyament i l’aprenentatge

Aquest mapa conceptual principalment ha estat elaborat a partir de la lectura de Torras, E. (2015). Aproximació conceptual a l’ensenyament i l’aprenentatge en línia. Barcelona: UOC.

Interaccionisme simbòlic

George Herbert Mead Herbert Blumer Escola de Chicago (sociòlegs com Charles Cooley)

TIC

MOOC Web 2.0 Xarxes socials APPS

Anys 20, segle XX

Aprenentatge col·laboratiu

Compartir les activitats formatives amb companys i docents

Connectivisme

A l’hora de crear el mapa conceptual vaig tenir molts dubtes a l’hora de decidir si incloure el connectivisme com un paradigma o exposar-lo com una tendència, tal com el presenta la lectura de Torras (2015).

Gràcies a les aportacions d’alguns companys/es i de la professora de l’assignatura, finalment he decidit relacionar-lo amb l’interaccionisme simbòlic, ja que considero que aquest paradigma pot evolucionar cap aquesta direcció.

Jubete (2018) exposa que el principal teòric del connectivisme és George Siemens, el qual va voler destacar la importància de la tecnologia en els processos d’ensenyament i aprenentatge. Així doncs, aquesta tendència posa èmfasi en el fet que l’aprenentatge no només resideix en les persones, sinó que també pot residir en les organitzacions, les bases de dades o les biblioteques, per exemple.

Bibliografia

• Jubete, A. (2018). El disseny d’un projecte formatiu en e-learning: la virtualització de formacions presencials amb Disform. Barcelona: UOC.
• Torras, E. (2015). Aproximació conceptual a l’ensenyament i l’aprenentatge en línia. Barcelona: UOC.

George Siemens

Segle XXI

L'aprenentatge autònom

La capacitat de trobar informació.

Comunitats de pràctica

Les comunitats de pràctica són una tipologia d’organització que es pot analitzar des de la teoria social de l’aprenentatge desenvolupada per Wenger, el qual les defineix com “un grup de persones que comparteixen una preocupació, un conjunt de problemes o un interès comú sobre un tema i que aprofundeixen el seu coneixement i expertesa en aquesta àrea a través d’una interacció continuada” (Wenger, 2001, p. ?).

Cal afegir que tota comunitat de pràctica implica l’existència de tres requisits: un compromís mutu, entès com la implicació o responsabilitat amb els companys i amb la pròpia pràctica; un repertori compartit, és a dir, el conjunt de codis, conceptes, significats i símbols establerts pels membres de la comunitat i els coneixements adquirits en relació a aquesta (allò que tots els membres identifiquen per igual); i una empresa valorada, la qual es defineix com <<leitmotiv>> o la raó de ser de la comunitat, la pràctica que tots els membres comparteixen.

Tal com apunta la lectura de Torras (2015), les comunitats de pràctica poden donar-se a llocs molt diferents i cada persona pot formar part de diverses, fins i tot pot exercir la funció de corredoria entre elles, derivant a estratègies <<win-win>>. Així doncs, després de llegir la lectura, considero que les comunitats de pràctica són una tendència pedagògica molt interessant en els processos d’ensenyament i aprenentatge en línia.

Em semblen especialment rellevants alguns aspectes de les comunitats de pràctica, com ara el fet que els seus integrants col·laborin entre ells, sense competir. A més, cal tenir en compte que els membres d’aquestes comunitats poden estar únicament connectats a través de xarxes socials o altres recursos en línia.

Bibliografia

• Torras, E. (2015). Aproximació conceptual a l’ensenyament i l’aprenentatge en línia. Barcelona: UOC.
• Wenger, E. (2001). Comunidades de práctica: Aprendizaje, significado e identidad (1a ed.). Barcelona: Paidós

Compromís mutu Repertori compartit Empresa valorada

Reflexionar i teoritzar

La tecnologia en l’aprenentatge

Una xarxa

L’alumne i el grup-classe

Interaccionar per crear

Caràcter actiu de la persona

Interacció social

Significats

Fenomen social

Constructivisme

David Jonassen Lev Vygotski Jerome Bruner Jean Piaget

Anys 90, segle XX

Etapa de l'aprenentatge flexible

Ús interactiu multimèdia

Comunicació basada en l'ordinador

Aplicacions sobre Internet

Model de presències

Presència social com a interacció socioemocional

Model de fases

Problema

Procés d'exploració

Integració

Resolució

Entorn i alumne

Crear i aplicar

Pocs continguts desenvolupats. Moltes eines per ajudar a desenvolupar-los

L’alumnat pot construir els seus coneixements a partir d'experiències

Llenguatge de programació

Cultura social

Topic principal

Cognitivisme

David Ausubel Robert Gagné Jean Piaget Lev Vygotski

Anys 50, segle XX

Ensenyament assistit per ordinador (EAO)

Vídeos publicats en obert

Interfícies amigables o de vídeos

Teoria del posicionament

Teixir el posicionament

Poder

Acceptar l'altra persona

Les eines i l’alumne

Reconèixer i relacionar

Navegació no lineal Intel·ligència artificial

La memorització

Entendre els nous coneixements i desenvolupar les capacitats intel·lectuals dels educands

Afegir significats per modificar estructures cognitives

Un ordinador

Conductisme

Ivan Pàvlov i John B. Watson (Condicionament clàssic) Barrhus F. Skinner (Condicionament operant)

Principis del segle XX

Exercicis amb una sola resposta correcta

El professor i les eines

Memoritzar i reconèixer

Comportament observable

Mesurar la conducta

L'anàlisi de l'aprenentatge associatiu

Informació, estímul, resposta i conseqüències

La pràctica i la repetició

Controlar el procés educatiu i modificar les conductes de l’alumnat

Una caixa negra