Organigrama

Mais informações

LA CIUTAT MEDIEVAL

por salma boujloud

les societats

por alejandro cantalejo

ANTIC RÈGIM (SEGLE XVIII)

por abril Gomez

L'islam

por Gabriel Ronchi Cifuentes (2ESOG)

CONTEXT SOCIOCULTURAL DEL SEGLE XV

Els principals beneficiaris de la política castellana

Ferren II el Catòlic

La castellanització cultural i política.

S’intensificaren de manera progressiva.

Tot això debilitava el caràcter emprenedor de la burgesia urbana, la qual acabaria revoltant-se en les Germanies (1519-15219).

L’absentisme i la deserció nacional del rei no foren pal·liats pels virreis.

Acabaria de consumar el procés de rígid control sobre les nostres institutcions.

Escassa convocatòria de Corts i suspensió d’eleccions a la Generalitat.

La noblesa

Començà a castellanitzar-se

L'absolutisme monàrquic

Regnat de Joan II (1458-799)

Forta crisi econòmica i política

Va suposar la pèrdua de l’hegemonia de Barcelona a favor de València.

Corona d'Aragó

Ferran d’Antequera feu succeït per Alfons el Magnànim

Incorporà a la Corona d’Aragó el regne de Nàpols

Instal·là la seua cort i s’envoltà d’un gra nombre d’escriptors i artistes.

Els humanistes van poder gaudir d’una estreta relació amb els grans mestres italians

Culminà l’expansió mediterrània i es va fer ressò dels interessos comercials catalans i valencians.

Corona de Castella

Època d’expansió

Monopolitzà la política i el comerç amb Amèrica, els afers europeus i l fins i tot els mediterranis.

Compromís de Casp

S'introduí la dinastia castellana dels Tratàmara en la confederació.

Context polític

Parent més pròxim del rei per la línia masculina

Comte Jaume d’Urgell

La mort el 1410 sense descendència de Martí l’Humà

Extinció de la branca dinàstica catalana dins la confederació catalanoaragonesa.

Origen de greus crisis polítiques.

Altres factors de la situació de l'época

Expulsió dels jueus, grans financers, i la introducció de la Inquisició castellana.

Àmbit cultural i literari

VALÈNCIA

Els préstecs als reis

provocaren la fugida del capital en detriment d’inversions productives a València.

Existí incapacitat del context socioeconòmic valencià per a superar les pressions senyorials i portar el país pels camins del capitalisme comercial.

Primer llibre imprés

El llibre esdevé el centre de la vida literària i desplaça el manuscrit.

L’activitat dels editors i llibreters dinamitza la vida literària a València

Sector urbà

El floriment de l’econominia, el comerç a la Mediterrània i l’augment demogràfic.

El centre literari es desplace a València.

Període apoteòsic amb la literatura clàssica o del Segle d’Or

Introducció i gran auge de la impremta i l’eclosió de l’art gòtic civil.

Arquitectura civil

Creació d’una arquitectura gòtica pròpia per les esglésies de Sant Martí i de Sant Nicolau.

PERÍODE

Subtopic

Compromís de Casp fins a la revolta de les Germanies.

Enorme contradicció entre la gran esplendor literària i la crisi social

CAUSES

Afectaren la nostra societat

FETS

Gran depressió econòmica, la pesta i les revoltes

CONSEQÜÈNCIES

Regne de València

La pau valenciana quatrecentista contrasta amb les guerres civils del Principat.

La burgesia valenciana passarà a dirigir el comerç mediterrani, finançar les empreses europees i americanes del rei Alfons IV.

Època d’esplendor

Catalunya vella

La pagesia, protagonitzà nombroses revoltes dels remences contra el feudalisme.

Mà d’obra, bàsicament morisca, era esclavitzada i dòcil a la noblesa agrarista.

El Principat de Catalunya

Molta repercussió les tensions entre la Busca i la Biga.

Gran decadència