La música després del Romanticisme

Mai multe ca aceasta

Tipos de danzas

după kevin rico

el protectorado de don jose de san martín

după roxy campos pinchi

Simón Bolivar

după Sharon Espeleta

TRADICIÓN ORAL

după LUIS ALBERTO SOLORZANO DOMINGUEZ

La música després del Romanticisme (des de 1825 a 1900 aproximadament)

La recuperació de la música tradicional espanyola

En l´àmbit escènic va sorgir un gènere semblant a la sarsuela i destacaren Federico Chueca (La gran via), Jerónimo Jiménez (La boda de Luis Alonso i El baile de Luis Alonso) y Ruperto Chapí (La tempestad, La Bruja, El tambor de granaderos, La revoltosa), un dels fundadors de la Societat d´Autors

Destacaren en el procés els compositors Isaac Albéniz (suite Iberia per a piano), Enric Granados (Danzas españolas y Goyescas) y el guitarrista Frances Tàrrega

Felip Pedrell, en 1894, publica el "Manifest per la nostra música" a favor d´una música espanyola basada en: la tradició popular + herència dels compositors renaixentistes + connectada amb les avantguardes europees

L´auge dels nacionalismes

"El poble inventa la música; nosaltres, els músics, només l´arragem". La música produida era pròxima i fidel al folklore

Rúsia

Txaikovski va adoptar una posició entre el romanticisme del centre d´Europa i la tradició popular rusa. Modest Mussorgski (Quadres d´una exposició i Borós Godunov) i Nicolai Rimski-Kórsakov (Tractact d´orquestació i Schéhérazade), autodidactes, van destacar del grup anomenat Grup dels Cinc que reivindicava una òpera en rus

Finlàndia

Jean Sibelius reivindicà la independència de Rússia amb el poema simfònic Finlàndia

Noruega

L´autor Edvard Grieg (Peer Gynt) recrea en la seua obra el folklore i el paisatge del pais

Bohèmia

Bedrich Smetana (Simfonia del Nou Món) i Antonin Dvorak destacaren com a precursors de l´òpera nacional txeca

Van sorgir les escoles nacionalistes, reinvindicant la identitat política, cultural y musical y escolliren l´opera i la cançó com a gèneres principals