La música després del Romanticisme (des de 1825 a 1900 aproximadament)
La recuperació de la música tradicional espanyola
En l´àmbit escènic va sorgir un gènere semblant a la sarsuela i destacaren Federico Chueca (La gran via), Jerónimo Jiménez (La boda de Luis Alonso i El baile de Luis Alonso) y Ruperto Chapí (La tempestad, La Bruja, El tambor de granaderos, La revoltosa), un dels fundadors de la Societat d´Autors
Destacaren en el procés els compositors Isaac Albéniz (suite Iberia per a piano), Enric Granados (Danzas españolas y Goyescas) y el guitarrista Frances Tàrrega
Felip Pedrell, en 1894, publica el "Manifest per la nostra música" a favor d´una música espanyola basada en: la tradició popular + herència dels compositors renaixentistes + connectada amb les avantguardes europees
L´auge dels nacionalismes
"El poble inventa la música; nosaltres, els músics, només l´arragem". La música produida era pròxima i fidel al folklore
Rúsia
Txaikovski va adoptar una posició entre el romanticisme del centre d´Europa i la tradició popular rusa. Modest Mussorgski (Quadres d´una exposició i Borós Godunov) i Nicolai Rimski-Kórsakov (Tractact d´orquestació i Schéhérazade), autodidactes, van destacar del grup anomenat Grup dels Cinc que reivindicava una òpera en rus
Finlàndia
Jean Sibelius reivindicà la independència de Rússia amb el poema simfònic Finlàndia
Noruega
L´autor Edvard Grieg (Peer Gynt) recrea en la seua obra el folklore i el paisatge del pais
Bohèmia
Bedrich Smetana (Simfonia del Nou Món) i Antonin Dvorak destacaren com a precursors de l´òpera nacional txeca
Van sorgir les escoles nacionalistes, reinvindicant la identitat política, cultural y musical y escolliren l´opera i la cançó com a gèneres principals
