Técniques de temps lleure

Больше похоже на это

CONSUMO SUSTENTABLE

от Martinez Mondragon

IMPORTANCIA DE LA ADMINISTRACION

от Daniela Quiroga

Estructura de un Proyecto

от Maria Elena Pimentel Hernandez

ORGANISMOS NACIONALES E INTERNACIONALES DE LA CONTADURÍA PÚBLICA

от LAURA CAMILA SANCHEZ CORTES

5.1. PREPARACIÓ

5.3. CONCLUSIÓ Després d’haver donat per finalitzat el joc, queden algunes accions imprescindibles: Ordenar els recursos. Recollir i emmagatzemar el material. Avaluació. Per poder-la fer s’ha d’observar detalladament el desenvolupament del joc i les actuacions de les persones que han participat. En finalitzar l’activitat es poden proposar uns minuts per reflexionar sobre l’experiència i en què les persones participants comentin les seves vivències.

5.2. DESENVOLUPAMENT En el moment de dur a terme el joc previst, es poden diferenciar quatre grans moments: PRESENTACIÓ del joc (explicar de forma clara, ordenada i comprensible) COMPROVACIÓ que s’ha entès la dinàmica i les normes EXECUCIÓ. Tot i que el dinamitzador/ra porta el joc, mai és el protagonista. FINALITZACIÓ. Ha de quedar molt clar quan i com s’acaba el joc, que conclogui abans que els i les participants es cansin.

5.1. PREPARACIÓ Hi ha quatre grans accions que s’han de realitzar: SELECCIÓ DEL JOC - Escollir meticulosament: finalitat, objectius, edat, experiència, recursos DOMINI DEL JOC - Conèixer en profunditat les regles, recursos, possibilitats, agrupacions, adaptacions, … ORGANITZACIÓ DE RECURSOS - Espacials, materials i humans AMBIENTACIÓ i MOTIVACIÓ - Per buscar l’animació i la motivació, crear un bon clima.

1.1.3. Altres classificacions

Segons l’espai: Interior o exterior Segons l’origen: joc tradicional, joc multicultural Segons la relació entre els participants: col·laboratiu, competitiu Segons les finalitats o les característiques: jocs de nit, de fira, presportius, d’aigua, educatius

Técniques de temps lleure

8. Tipus discapacitats

8.4. DISCAPACITAT PSÍQUICA Agrupa un ampli ventall de situacions amb capacitat i habilitats molt diverses. És imprescindible tenir en compte el perfil concret de les persones a les quals es destina el joc. Tenir molta paciència i adaptar-se a la velocitat de la persona. Flexibilitzar i simplificar les normes, els espais i els materials Donar explicacions concretes i simples, amb pocs elements i amb un llenguatge clar i comprensible Permetre que la persona es familiaritzi prèviament amb els elements de joc i amb l’espai Col·laboració de persones de suport

8.3. DISCAPACITAT FÍSICA Inclou una gran varietat d’alteracions, especialment en ossos i músculs. Delimitar conscienciosament l’espai de joc (sense obstacles i pla) Aplicar diferents principis per a cada participant: distància de desplaçament, temps disponible variable: per tal de poder compensar els desavantatges. Utilitzar material fàcil de manipular Modificar els elements de joc necessaris per facilitar-ne la manipulació i evitar moviments no desitjats Designar persones de suport, altres jugadors o professionals.

8.2. DISCAPACITAT AUDITIVA Si no es basa en el llenguatge (oral o escrit) el joc és una de les escasses ocasions en les quals poden participar en igualtat d’oportunitats: Eliminar senyals acústics o substituir-los per visuals o tàctils Reforçar els missatges orals amb elements visuals (cartells, exemples pràctics) Modificar joguines perquè es puguin utilitzar auriculars simultàniament al so pel canal habitual (facilita compartit el joc amb persones sense deficiència auditiva)

8.1. DISCAPACITAT VISUAL El col·lectiu inclou persones cegues totals i d’altres que tenen baixa visió. Utilitzar estímuls auditius o tàctic per substituir / compensar els visuals. Recórrer ajudes externes, com l’acompanyament de persones externes Si hi ha restes de visió, ampliar els elements visuals o fer adaptacions visuals Assegurar-se que el terreny de jo no té obstacles Modificar normes (increment temps de possessió, permetre contacte amb les mans) Facilitar el màxim d’informació i referències de l’espai (també prèviament) Introduir materials que puguin ser manipulats fàcilment

7. JOC INCLUSIU

7.2. Adaptacions Les diferents realitats funcionals poden requerir que els jocs facin adaptacions de diferent tipus per avançar cap a l’equitat d’oportunitat. Aquestes adaptacions han de respectar quatre principis: Segures. Les adaptacions no han d’afegir perill a ningú. Atractives i suggeridores. Versàtils, per interactuar de diferents maneres. Adequades a la capacitat física i la percepció sensorial.

7.1. Intervenció El paper de l’animador/a és determinant a l’hora de crear les condicions necessàries perquè el joc pugui transcórrer de manera natural i espontània. Alguns aspectes que ha de tenir en compte: Respectar la diferència i mostrar una actitud positiva envers la diversitat funcional Interessar-se per conèixer realment a la persona, més enllà de les seves dificultats i limitacions (interessos, personalitat, preocupacions…) Planejar les activitats tenint en compte les possibilitats d’acció i les necessitats de les persones que hi participen. Oferir recursos que facilitin que totes les persones participen activament Respectar el ritme de socialització de cada persona Mostrar actituds empàtiques i d’escolta activa

7. JOC INCLUSIU El joc no pot ser discriminatori, perquè totes les persones, especialment els infants, tenen dret a jugar. Sens dubte les situacions lúdiques són una font inestimable de creixement personal i social per a totes les persones que hi participen.

6. FITXA DE JOC

TÍTOL DEL JOC - NOMBRE DE PARTICIPANTS - EDAT INDICADA - TIPUS DE JOC - ESPAI NECESSARI - MATERIAL NECESSARI - OBJECTIUS - DURADA-DESENVOLUPAMENT - PAPER DINAMITZADOR - VARIANTS - OBSERVACIÓ

Definició: És un estri que sintetitza de manera estructurada i sistematitzada tota la informació sobre un joc.

5. ORGANITZACIÓ DE JOCS

Quan els jocs es programen amb una intenció específica és imprescindible que estiguin planificats i dinamitzats acuradament. Més enllà d’una elecció encertada, l’èxit d’una proposta dependrà de la capacitat que tinguem d’adaptar-la a les característiques concretes del grup i les condicions del moment. PREPARACIÓ-DESENVOLUPAMENT-CONCLUSIÓ

4. JOCS COOPERATIUS o COMPETITIUS

Els jocs no son elements neutrals: transmeten i potencien un codi de valors. La competitivitat no és un fet aliè al joc. Pot ser-ne un element més, un estímul i motivació intrínsec i, fins i tot, en alguns casos sense competició no hi ha joc. Si s’opta per jocs competitius s’han de tenir en compte alguns aspectes: Combinar jocs que requereixin diferents habilitats Substituir premis per records de participació (per tots els participants) Evitar l’eliminació ràpida de participants

3. El joc i el hàbits saludables

Pot prevenir un problema de salut que afecta a un % notable de la població: l’obesitat: COM? Promovent els hàbits alimentaris saludables Estimulant l’exercici físic

1.2. Com ha de ser el joc?

Ha de preservar la integritat física, psíquica i afecta de les persones (no ridiculitzar ni fer que sentin impotència) S’ha d’adaptar en el marc que es desenvolupa (ex: no jocs tranquils en espais freds) S’han de limitar a les característiques i possibilitats dels participants

La participació ha de ser voluntària. No cal obligar, sino motivar. La finalitat ha de ser educativa, tot i que el rendiment o el resultat final pot ser un incentiu, no l'objectiu. L’important és el procés de joc. Ha de procurar millorar totes les aptituds de la persona: físiques, socials i intel·lectuals

2. EL JOC COM ELEMENT PEDAGÒGIC

Àmbit socioafectiu: Amb el joc la persona afirma la personalitat, augmenta l’autoestima i el coneixement de si mateixa. Quan implica altres persones, el joc permet adquirir comportaments i actituds socials.

Àmbit cognitiu: Tots ho fan en certa manera, però els que incideixen més: de manipulació, construcció, atenció, memòria, fantasia, lingüístics, d'estratègia, taula..

Àmbit psicomotor: Els jocs amb moviment, afavoreixen el coneixement de les possibilitats corporals i ajuden a la maduració nerviosa, desenvolupen i enforteixen l’aparell locomotor i estimulen la coordinació del cos.

1.1.2. Segons el format

GRANS JOCS: Preparació meticulosa Molt material Espais amb dimensions notables

PETITS JOCS: Poca preparació Poc material (o cap) No cal preparar l’espai

1.1 Classificacions Segons l’edat

Tercera edat: +65 anys

Edat adulta: 31-65 anys

Joventut: 18-30 anys

Adolescencia: 12-17 anys

Infancia: de 0 a 11 anys

1. El Joc

És una activitat innata i espontània exercida per una o diverses persones amb finalitats recreatives i d’entreteniment.

Que es el Joc?