Kategorier: Alla - psicomotor - percepció

av DAVID PARRES för 6 årar sedan

667

EL JOC COM A RECURS LÚDIC I EDUCATIU

Durante el primer año de vida, los niños se enfocan principalmente en juegos psicomotores que implican lanzar y recibir objetos, llenado y vaciado, y construcciones y destrucciones.

EL JOC COM A RECURS LÚDIC I EDUCATIU

7.1 EL JOC COM A RECURS LÚDIC I EDUCATIU

7.8 EL JOC TECNOLÒGIC

avaluació del joc tecnològic: es realitzarà de manera qualitativa i individual, a fi de donar a l´infant les judes que necessiti per desenvolupar les seves capacitats. El més convenient i útil és confeccionar una fitxa d´observacions que ajudi a l´educador a aclarir els objectius que pretén aconseguir.
tipus de jocs
jocs per a ordinadors o tauletes
jocs per a consoles
dispositius tecnològics
consoles de joc és un dispositiu electrònic que executa els jocs continguts en format DVD o altres.
pissarres digitals permeten pràcticament les mateixes aplicacions de les tauletes, però per a un ús en grup
tauletes: són molt més manejables, permeten un accés molt més ràpid a la informació i una interacció directa amb el dit.
ordinador: el principal inconvenient és que costa més temps de conectar-lo i accedir a la informació
es poden practicar en qualsevol àmbit, pero s´ha de regular el seu ús, perquè no es converteixi en abús, i educarlos per a que quan creixin siguen persones amb criteri.

7.7 JOC COOPERATIU I JOC COMPETITIU

joc competitiu: els participants competeixen uns contra altres per aconseguir una finalitat concreta. sempre hi qui guanya i qui perd, molts dels jocs competitius estan disenyats per a l´eliminació, un dels problemes és que aqeusta situació de derrota no els agrada als infants i els provoca angoixa
amb els jocs competitius enfront els jocs cooperatius podem arribar a les següents conclusions: els integrants del jocs cooperatius valoren les accions dels seus companys, els integrants dels grups cooperatius són més sensibles, els grups cooperatius tenen més productivitat i la manifestació d´amistat és més gran que els competitius.
JOC COOPERATIU: és aquell en qué tot el grup treballa per aconseguir un objectiu comú.
l´avaluació: és una fase tan important com el desenvolupament, és convenient avaluar què ha passat, les interaccions que s´han produït i els resultats obtinguts.
recursos: requereixen poc material i pràcticament cap despesa, els mateixos infants construixen les joguines per la qual cosa com a educadors hem d´ajudar a descobrir materials que puguin trobar els infants al seu voltant
presenta. les següents característiques: es juga pel plaer de jugar, els participants es divertixen, afavoreix la participació, els participants es veuen com a companys, cada participant té un paper destacat, la finalitat és superarse a sí mateixa, es viscut com una activitat conjunta, es pot practicar en ambients molt diversos, ajuda a prendre a conviure

presenta els següents valors

La comunicació

L´alegria

L´estima i el concepte positiu d´un mateix

La construcció d´una realitat social positiva.

La participació

L´empatia

la cooperació

7.6 EL JOC MULTICULTURAL

Són tot el seguit de jocs populars o tradicionals que es juguen en altres països i cultures.
Té el següents objectius: descobrir altres cultures mitjançant el seu patrimoni lúdic, conèixer millor la cultura pròpia comparan-la amb altres, valorar la diversitat i l´enriquiment cultural, crear vincles afectius entre nens i nenes d´edat, gènere i condicións diferents

organització i recursos dels jocs multiculturals: recullen propostes dels 5 continents, no solen necessitar materials complexos, poden realitzar-se en espais tant oberts com tancats, l´educador ha de aprofitar el valor motivacional del joc per impulsar el desig i interés dels nens.

7.5 EL JOC TRADICIONAL

És aquell que és característic d´una determinada zona a la qual està molt arrelat i que és transmés de generació en generació
té les següents condicions: són jocs típics de cada zona o regió, però també són patrimoni de la humanitat i es poden trobar en diverses variacions distribuïts per tot el món, a més a més constituixen un element socialitzador i intengrador en les activitats infantils.

materials o recursos: alguns dels més habituals són: el guix, xapes, cordes, gomes, baldufes, fruits secs, música i textos.

els jocs tradicionals des de la perpectiva educativa: no té regles fixes, i tot i que es partix d´una base sol prevaler el consens entre les persones que hi juguen. Les normes es poden modificar en funció de l´espai o del nombre de participants,és important conèixer molts jocs populars per escollir el adequat per a cada situació. Es pot jugar tant en el àmbit formal com el no formal.

7.4 EL JOC EDUCATIU

És una activitat lúdica que té les mateixes característiques que el joc lliure, excepte que no neix espontàniament de l´infant sinó que el proposa la persona adulta amb una intenció clarament educativa
té les següents característiques:

tenen com a finalitat oferir a l´infant objectes susceptíbles d´afavorir el desenvolupament d´algunes funcions mentals, en relació amb la capacitat d´atenció, memòria i comprensió. En general, son individuals, les activitats se solen realitzar asseguts i en l´interior de l´aula, el material que s´utilitza és senzill, barat i fàcil d´aconseguir.

7.3 EL JOC PSICOMOTOR

L´ORGANITZACIÓ DELS RECURSOS
altres materials: paper de diari, farina, serradures...
l´organització de l´espai: el educador o l´educadora ha de vetllar perquè l´organització dels espais afavorixca les condicions d´experimentació motriu.
material específic: miralls gran, tacs de fusta, bancs suecs, barres de mides diverses, cordes de colors,pilotes de diferents grandàries, mocadors...
material no específic: pissarra, reproductor de música, sons o música, intruments, teles, tisores, cintes, siluetes de mans i peus...
selecció i ús del material: ha de ser divers i suficient per a que cada infant pugui desplegar àmpliament l´activitat de manipulació i experimentació.
la distribució del temps: en la infància el temps de joc és díficil de determinar, ja que totes les activitats en aquesta edat tenen un component psicomotriu.
EL PAPER DE LES PERSONES ADULTES
La persona adulta és qui li dóna seguretat a tot aquest procés. És convenient que aquesta persona se situï en un lloc on pugui conectar amb l´infant amb la mirada, ja que el infant necessita sentir-se estimat i que la persona adulta vega que sap fer.
PETITS I GRANS EN EL JOC PSICOMOTOR
cap al primer any de vida els infants juguen principalment a jocs psicomotors. el joc de llançar objectes que despres són retornats, simbolitza el procés de separació de l´adult. També són jocs motrius els jocs de omplir i buidar, les construccions i destruccions de piles són jocs assertius per als infants. Els jocs de persecució també són molt freqüents. Quan l´infant comença a sentir-se segur i té una cera facilitat per interaccionar amb l´entorn, apareix l´anomenada explosió motora, que li permet jocs molt estimulants, les caigiudes, els girs, situacions de equilibri i desequilibri. Jocs que l´ajuden a definir una mica el seu esquema corporal i el fan ser conscient de que les seves accions tenen uns límits i unes conseqüències.
ajuda l´infant a pendre consciència del seu esquema corporal, a formar la imatge que té de si mateix i relacionar-se amb l´entorn
aspectes que treballem amb el joc psciomotor

L´EXPRESSIÓ CORPORAL

l´infant descobreix que pot expressar sentiments i emocions amb el moviment i el gest. La persona adulta li pot ensenyar a utilitzar la mirada, el gest o la postura i a fer servir el seu cos com a mitjà de comunicació

LA COORDINACIÓ

organització del temps: no és gens fàcil, les nocions del temps estan pensades per a treballar aspectes qualitatius com la percepció del ordre

coordinació dinàmica general: es la base de tota mena de desplaçaments.

coordinació dinàmica específica: és la que se aplica quan la activitat implica manipulació

organització de l´espai: l´infant organitza el espai en funció de les seus necessitats i el seu cos.

L´ESQUEMA CORPORAL

estructura corporal: prendre conciència de les parts del cos

la lateralitat: fixar progressivament el domini d´un segment corporal sobre un altre.

la respiració i la relaxació

la postura i l´equilibri: serveix de base a les activitats motrius i posturals i actua com a preparació per a l´acció.

LA PERCEPCIÓ

percepció auditiva: inclou l´agudesa auditiva, el seguiment auditiu, o la memòria auditiva.

percepció tàctil: com les textures la pressió, la gustativa com el sabor i la temperatura i l´olfativa.

percepció visual: inclou elements com l´agudesa visual, el seguiment visual, la memòria visual, la diferenciació de figures, l´estabilitat perceptiva.

7.2 ELS JOCS DELS MÉS PETITS

EL JOC HEURÍSTIC

desenvolupament del joc. les activitats es poden dividir en tres grans fases:

L´EVALUACIÓ: Té una doble vessant.

l´avaluació de la tasca educativa: és important revisar-la periòdicament i buscar estràtegies noves per conseguir objectius, per avaluar l´activitat, l´educador ha d´analitzar el material, els infants, el temps, l´espai...

l´avaluació del progrés dels infants: per avaluar el progrés es pot sistemitzar més fàcilment amb una taula d´observacions, en la qual podem observar: si l´infant es mostra actiu o pasiu, aspectes relacionats amb la fase d´exploració, aspectes relacionats amb la fase de recollida.

FASE DE RECOLLIDA: és tan important com les anteriors fases, a continuació s´hauran d´agafar les bosses on es guarden els objectes i convidar als infants a recollir, és important que les bosses siguin sempre al mateix lloc, la persona adulta no pot recollir res de terra, es important que l´educador s´expressi amb presició a fi d´ajudar l´infant a formular les nocions que configura amb les seves accions: tots els objectes tenen un nom el qual han de ser anomenats.

FASE D´EXPLORACIÓ I COMBINACIÓ D´OBJECTES: els nens i nenes primer es quedarán quets observant els objectes pero al cap d´una estona es decidiran per un objecte determinat, cada nen o nena té el seu ritme i efectua les combinacions que li sembla, intenten posar un objecte o més dins d´un altre, col.loquen els objectes apilats, fan parelles... La durada será de uns 20 o 25 minuts depenent del grau d´implicació i concentració i cansament dels nens i nenes, l´activitat en aquesta fase és lliure i espontània i la intervenció del educador o educadora es limita a resoldre incidències

FASE DE PREPARACIÓ: l´educador o educadora seleccionarà 4 bosses plenes d´objectes i prepararà un quants contenidors. distribuirà en la sala 4 o 5 punts allunyats entre sí, en cada focus de activitat hi ha de haver entre 3 o 4 tipus de contenidors per infant entre 3 o 4 tipus d´objectes, l´educadora o educador es col.locarà en un lloc estratègic per observar tots els infants.

els materials:

les bosses: es necessitaran tantes bosses com tipus d´objectes, es preferible que siguin de tela opaca i que duguin escrit el nom i el dibuix del material que contenen

els contenidors: serán recipinets més grans que els objectes i han de poder contenir-ne uns quants, poden ser cilindres durs de cartó o metalls, han de ser sempre els mateixos i és convenient que cada participant tingui 3 o 4

els objectes: serán nombrosos i variats, entre 20-30 objectes diferents, que siguen de fàcil manipulació i que puguen trobar en l´entorn quotidià

edat dels participants i durada de l´activitat. 12-14 mesos, el nombre de particioants estrá limitat a 8 xiquets i la durada será de 1h durants dos sessions semanals.

És una activitat planificada en petit grup que consisteix en disposar una gran quantitat d´objectes de diferents materials i contenidors per a qué els infants explorin i experimentin amb ells jugant lliurement.

l´infant a través del joc heurístic podrá arribar a conseguir: mitjançant la manipulació i exploració de objectes es posen les bases per a la formació de conceptes. l´infant podrá arribar a: coordinar els moviments simultanis, estar-se assegut, fer accions com tapar i destapar, ordenar i organitzar experimentar i identificar, exercitar i demostrar la capacitat de concentració, adquiri l´hàbit de recollir després de jugar.

LA PANERA DELS TRESORS
tasques de l´educador o educadora

organitzant els recursos: s´ha de ocupar de reposar els objectes que es facin malbé i de netejar.los a mesura que s´embrutin, per tindreu tot en bones condicions.

directament amb els infants: ha de seure prop de la panera, en un angle correcte de visió per observar els infants com juguen, ha d´oferir-los seguretat amb la presència i la mirada

materials per a la panera

objectes naturals: pedres, trossos de suro, petxines...

objectes de material natural: taps de suro, pilota de llana, flauta de canya...

objectes metal.lics: culleres, joc de claus, obreampolles...

objectes de vidre: mà de morter, pom d´armari, mirallet...

objectes de paper i cartó: llibreta d´espiral, tubs de cartó, paper de vidre...

objectes de pell, roba o goma: moneder de pell, tub de goma, estoig d´ulleres...

la panera

ha de ser `prou gran perquè hi capiguen tots els objectes, i de fàcil accés per als infants, ha de ser estable per evitar que es tombi quan els infants es recolzin.

la selecció d´objectes

no hand e ser mai joguines comercials ni objectes de plàstic, que només aporten el color com a estímul, si no que han de ser objectes que es troben a casa i no cal que tinguen ninguna utilitat concreta. Ha de contenir uns 60 objectes que s´han d´anar renovant, han de ser de materials diferents com de fusta, vímet, ferro...Han de despertar els sentits al màxim, han de despertar el interés de l´infant.

aspectes organitzatius

l´edat dels insfants: es pot començar a ficar en pràctica quan els infants ja són capaços d´estar-se asseguts una estona.

és una activitat que consisteix a situar a terra una panera plena d´objectes de manera que els infants asseguts al costat hi puguin accedir fàcilment i explorar-los. Els infants exploren i s´interesen per moltes coses del seu voltant.

alguns dels objectius són:

mantindre l´atenció durant un cert temps

exercitar i augmentar les capacitats de concentració

observar els resultats de les seves accions

explorar per ell mateixa i descobrir les qualitats dels objectes.

experimentar estímuls sensorials diferents en la manipulació dels materials

agafar i manipular diferents objectes de manera coordinada

ELS JOCS DE FALDA
es poden considerar una de les primeres activitat lúdiques que les persones adultes fan amb els infantes, sol ser divertit i reiteraitiu, la música és molt senzilla, moviments simples i solen servir per conèixer parts del cos.

a quina edat es poden fer? a partir dels 4- 5 mesos, ja que els infants ja aguanten d´assseguts.

que desenvolupen? els nens i nenes comensen a descubrir el seu cos, s´hi treballa el llenguatge oral, musical, i el moviment, i sobre tot ajuden a establir vincles afectius.

quan i on es poden fer? es poden posar en pràctica en qualsevol moment del dia. s´ha de tenir temps i fer-los amb calma, garantint una atenció individualitzada. l´espai haurà de ser còmode , càlid i sense ningun tipus de distracció.

com s´hi juga? la persona adulta s´asseu, es posa l´infant a la falda i comença a cantar.

EL JOC COM A RECURS LÚDIC

Com a educadors i educadores hem de tenir en compte que les activitats lúdiques que proposem als infants estiguin ajustades al seu nivell maduratiu, a l´espai del qual disposem i, fins i tot, al moment del dia en què volem realitzar-les, tot aço implica que, hem de tenir un bon bagatge de recursos i habilitats per a saber quins són els més adients en cada moment.
CLASSIFICACIONS DEL JOC

Els jocs es poden classificar de la següent manera:

altres clasificacions

segons el nombre d´individus: joc individual, joc per parelles...

segons el material: comprat o elaborat o sense suport material

segons la dimensió social: joc solitari, joc paral.lel, joc associatiu, cooperatiu, competitiu.

segons l´espai on es juga

jocs per a espais tancats: es duen a terme en espais coberts, per tant, no cal tindre tant d´espai.

jocs per a espais oberts: es duen a terme en espai exterior com el pati, el jardí

segons la llibertat d´elecció

joc dirigit:és la persona adulta qui proposa les pautes per realitzar el joc

joc lliure: aquell que sorgeix espontàniament i que neix com a proposta de l´infant

segons les capacitats que desenvolupen

JOCS AFECTIUS-EMOCIONALS

els jocs d´autoestima: l ajuden a estar satisfet de ser com és i acceptar-se

jocs de rol o els jocs dramàtics: poden ajudar a l´infant assumir situacions personals i a dominar-les, expressar desitjos i assajar diferents solucions davant d´un conflicte

JOCS SOCIALS

faciliten la relació entre els infants, cosa que ajuda en la socialització i en el procés d´acceptació dins del grup social.

JOCS COGNITIUS

són aquells que tenen una gran rellevància en el desenvolupament cognitiu o del pensament.

altres jocs que ajuden al desenvolupament de les capacitats cognitives són els d´atenció i memòria, els jocs imaginatius i els lingüístics

el joc exploratori o de descobriment: permet als infants estar lliurement en contacte amb els objectes, manipulant-los i experimentant-hi

jocs manipulatius: entre ells está el joc de construcció, que estimula el desenvolupament del pensament abstracte, fomenta la concentració i promou la capacitat creadora.

JOCS PSICOMOTORS

gràcies aquests jocs, els infants exploren i mesuren el que són capaços de fer, i a la volta examinen l´entorn

els jocs psicomotors es poden diferenciar:

jocs de condició física: ajuden a enfortir els músculs.

jocs sensorials: treballen principalment els sentits del tacte, audició, vista, gust, olfacte.

jocs motors: que ajuden a desenvolupar l´ajustament corporal, la lateralitat, l´equilibri, el control tònic...

jocs de coneixement corporal: que serveixen per a que els infants prenguin consciència de les parts del seu cos.