arabera Amador Bonaparte 14 years ago
375
Honelako gehiago
L'ordinador comporta una part física, anomenada maquinari o Hardware, i la part lògica, anomenada programari o Software.
El Maquinari és la part física de l'ordinador. Està composta de tots els elements electrònics i electromecànics que componen un ordinador.
Dispositius que són capaços de rebre i enviar informació.
•Mòdem
Dispositiu que serveix per a convertir la informació digital de l'ordinador en ones de so que passaran per la línia telefònica, i a l'inrevés.
S'utilitza per connectar-se a Internet amb una xarxa telefònica normal, no amb ADSL.
•Router
Dispositiu de maquinari per a interconnexió de xarxes, permet assegurar l'enrutament de paquets entre xarxes o determinar la ruta que ha de prendre el paquet de dades.
•Pissarra digital
Pantalles en les quals es projecta la imatge generada per l'ordinador, però també pot escriure's en elles, accionar elements amb les mans en lloc del ratolí, i tota aquesta informació es transmet a l'ordinador.
Mostren les dades que es processen en la CPU. Hi han diversos tipus de dispositius de sortida:
•Monitor
Es connecta a la CPU a través d'una targeta gràfica, que tradueix la informació generada per l'ordinador per ser presentada visualment. Diferents tipus de monitors en funció de la tecnologia per la seva fabricació:
•Tub de raigs catòdics (CRT): La imatge es genera al colpejar els electrons generats pel tub en la pantalla. Són més econòmics, encara que també més voluminosos.
•Cristall líquid (LCD): Pantalles planes basades en la tecnologia de cristalls líquids (petita grandària i alta resolució).
La qualitat d'un monitor depen de la grandària (mesura de les polzades), de la resolució (colors en un píxel), de la grandària dels píxels i de la velocitat de refresc.
•Impressora
Permet transferir la informació de l'ordinador al paper. Aquesta informació pot ser de tipus text, o en imatges. Les característiques més importants d'una impressora són:
•Resolució: Qualitat del full imprès, i és el nombre de punts per polzada, a més resolució, més qualitat d'impressió.
•Velocitat: Es mesura amb el nombre de caràcters per segon o amb el nombre de pàgines per minut.
Pel que fa a la connexió a l'ordinador es connecten al port paral·lel i també amb connexió USB.
Quant a la tecnologia de fabricació, hi han diferents tipus d'impressores:
•Matricial: Es basa en la utilització d'un cap o matriu d'agulles que pressionen una cinta contínua tintada. Són impressores de baixa resolució, baixa velocitat i sorolloses, no imprimeixen imatges. Però presenten l'avantatge que poden imprimir formularis amb còpies carbó.
•Injecció: Injecta directament la tinta mitjançant petites gotes sobre el paper. Són impressores de resolució mitja/alta i baix cost. La velocitat no és excessivament alta. Inconvenient, alt cost dels cartutxos.
•Làser: Utilització d'un tipus especial de tinta seca (tòner) que s'adhereix a les zones de paper prèviament marcades pel làser. Són impressores d'una elevada resolució i velocitat d'impressió. Són més cares que la resta d'impressores.
•Plòtter
Permet la impressió de grans formats.
Són els dispositius connectats a la CPU, s'encarreguen de proporcionar-li les dades, tant en forma de text (teclat) com en forma gràfica (ratolí).
•Teclat
Aquest dispositiu és el perifèric d'entrada més habitual, i s'utilitza per a la introducció de dades alfanumèriques, ordres al processador, escriptura de programes, etc. Els teclats es connecten a la placa base a través de ports o USB.
Hi han diversos tipus de teclats:
·Inalàmbrics (es comuniquen per infrarrojos, ràdio, o bluetooth)
·Ergonòmics (adaptats per a una millor escriptura segons l'anatomia de les mans), ·Flexibles (poden enrotllar-se com un pergamí)
Tot i això les tecles són totes les mateixes.
•Ratolí
És un dispositiu capaç de determinar la posició del cursor a la pantalla mitjançant el moviment d'una esfera en la seva base (com és el cas del ratolí tradicional) o el desplaçament d'un raig làser (ratolins òptics). El ratolí se sol connectar a l'ordinador per un port sèrie PS/2, encara que la seva connexió és USB.
Aquestes targetes permeten millorar el funcionament del PC, per exemple, mostrar imatges d'alta qualitat en el monitor, connectar-se a Internet...
•Targeta gràfica
També coneguda com targeta de vídeo, permet visualitzar en el monitor les dades que el microprocesador envia. Aquesta targeta s'insereix en una ranura de la placa base, permetent connexions externes com la del monitor. Hi han plaques base que porten un xip integrat que evita l'ús de targetes gràfiques; això pot fer més barat el cost de l'ordinador, encara que la qualitat d'imatge pot ser que no sigui tan alta.
Les targetes gràfiques representen les imatges en el monitor mitjançant una matriu de punts de color (píxels). Es denomina resolució a les dimensions d'aquests píxels.
Incorporen una memòria RAM que permet emmagatzemar la imatge representada. Segons el nombre de colors que pugui prendre cada pixel, es necessitarà més o menys memòria, no es necessita la mateixa memòria guardar una imatge en blanc i negre (dos colors per píxel) que una imatge en la qual cada píxel té una paleta de molts colors. Les targetes disposen de memòries RAM de centenars de megabytes.
•Targeta de so
Permet reproduir i gravar so a l'ordinador. Encara que moltes plaques base inclouen un xip integrat pel so, és molt habitual utilitzar una targeta de so connectada a la placa base i amb connexions externes per a altaveus, auriculars i micròfon.
•Altres targetes
Altres tipus de targetes són les targetes sintonitzadores de ràdio o TV, o les targetes de xarxa, que permeten la connexió de mòdems per a l'accés a Internet.
La memòria principal emmagatzema les dades que utilitza el microprocesador per poder fer un procés predeterminat, tant els programes en ús com les dades d'entrada i sortida.
És una memòria de tipus RAM (Random Access Memory, memòria d'accés aleatori) construïda amb transistors i capacitàncies, es presenta en forma de mòduls que es fiquen a la placa base. Aquests tenen capacitat de centenars de megabytes i pocs gigabytes. En aquesta memòria es carreguen les dades i els programes ja que la CPU té un accés molt ràpid.
És una memòria instantània les dades de la qual desapareixen a l'apagar l'ordinador, pel que resulta convenient guardar tots els documents en algun dispositiu d'emmagatzematge de forma freqüent.
S'encarrega de dur a terme totes les transformacions de dades; és el veritable cervell de l'ordinador. Alguns textos inclouen també la memòria principal, la placa base i les targetes d'ampliació.
L'activitat del microprocesador està sincronitzada per dos rellotges:
•Rellotge intern: Marca el ritme de funcionament de la CPU, la velocitat amb que s'executen instruccions quan ja tenim totes les dades necessàries.
•Rellotge extern: Velocitat amb la qual el microprocesador es comunica amb la resta d'elements de l'ordinador a 200 Mhz.
Hi han diversos components:
•Unitat de control: Controla i sincronitza el funcionament dels components interns i controla la comunicació amb la memòria. S'encarrega d'accedir a les dades de la memòria i enviar-les a la unitat aritmético-lògica amb les instruccions de les operacions que a d'executar. A més, inclou el rellotge intern que envia senyals de control als diferents components.
•Unitat aritmético-lògica: S'encarrega de realitzar les operacions aritmètiques (summes, restes, multiplicacions i divisions) i lògiques (comparances).
Hi han altres components en un microprocessador, però costa molt explicar-ho.
La majoria dels procesadores incorporen una memòria d'accés ràpid en el seu interior, per a emmagatzemar dades que s'utilitzaran amb freqüència. Aquesta memòria, denominada caché, accelera el procés de dades ja que el microprocesador no ha d'accedir a les dades en la memòria principal.
Uns altres components serien les targetes d'expansió, com la gràfica (que permet veure en el monitor les dades que es treballen), la targeta de so (permet reproduir i gravar so en l'ordinador) i altres tipus de targetes (que poden ser la de la ràdio)
Superfície amb un gran nombre de circuits integrats i diversos elements connectats a ella. Aquesta placa connecta els principals components de la CPU, com són el microprocesador, la memòria principal i les diverses targetes d'expansió. Aquests components es connecten a la placa base a través de ranures o zócalos.
El programari és la part lògica, els programes que posen en funcionament l'ordinador, el capaciten per a interpretar les instruccions que rep a través dels diferents components i els utilitzen per realitzar múltiples tasques.
Els programes estan formats per una sèrie d'instruccions que indiquen a l'ordinador la funció que ha de realitzar en cada moment.
Dintre del Programari o Software podem realitzar la següent classificació:
•Software de sistema: controla els detalls específics de l'ordinador particular. Aquest grup de programes està constituït principalment per:
◦Sistema operatiu: és la base software de qualsevol ordinador. Permet treballar amb l'ordinador i sobre ell s'instal·la la resta de tipus de software.
◦Drivers o controladors de dispositius: programes que permeten al sistema operatiu comunicar-se amb els perifèrics.
•Software de desenvolupament: programes que permeten crear altres programes. S'acostumen a conèixer amb el nom de llenguatges de programació i existeixen multitud d'ells.
•Software d'aplicació: programes que s'executen sobre el software de sistema i permeten als usuaris realitzar feines específiques (processadors de textos, bases de dades, ...)
•El programari d'aplicació el componen els programes dedicats a la realització de tasques específiques, com són els processadors de text, els fulls de càlcul, els programes de dibuix, etc.
•El programari de programació el constitueixen els programes que s'utilitzen per a realitzar nous programes.
•El programari de sistemes: format pels programes que coordinen i controlen el maquinari, no només dota a l'ordinador de capacitat per a interpretar sinó que també executa les ordres introduïdes per l'usuari. Aquests programes reben el nom de Sistemes Operatius.
