Durante la Edad Media, la Iglesia desarrolló una teoría que justificaba la organización social del feudalismo, donde cada parte de la sociedad cumplía una función esencial. Esta teoría resultaba ventajosa para las clases dominantes, dividiendo la sociedad en tres estamentos:
Una d’elles vassall s’encomana a l’altra senyor mitjançant jurament de fidelitat (homenatge), amb el compromís de servir-lo, principalment en la guerra, en canvi, generalment, de la concessió al vassall del gaudi d’un domini territorial, en benefici o en feu vassi dominici. Existí també —més a Castella que no pas a Catalunya— el vassallatge retribuït amb un estipendi pecuniari (vassall asoldat). De vegades anava associat al compromís de protecció del senyor envers el vassall, de l’usdefruit d’armes, etc. Aquesta relació, generada en la clientela romana armada del Baix Imperi i en el seguici dels prínceps i nobles germànics, es desenvolupar àmpliament als segles medievals als països de l’occident europeu i, en fusionar-se amb el benefici, com a mercè rebuda del senyor, constituí una de les bases de la figura del feu. La simultaneïtat d’encomanacions de vassallatge que comportava el mecanisme feudal donà lloc a l’existència d’un vassallatge sòlid, incondicional respecte al senyor, al costat del vassallatge simple, supeditat en la seva observança al compliment preferent, per part del mateix vassall, de les seves obligacions amb el senyor sòlid, excepció feta del sobirà
Estaments no privilegiats
Petit sector que gaudia del privilegis, tenien terres es dedicaven a defensa militar
Estaments privilegiats
economia feudal
Els Feus van ser petites ciutats amb certa independència sota l'autoritat d'un Senyor Feudal. Al principi van ser pobles i ciutats que es van anar estenent territorialment. Amb això, donant origen del que després serien les grans economies burgeses.