Categorie: Tutti - autonomia - educació - llenguatge - emocions

da Carla Hernández Hernández manca 1 anno

224

DESPLEGAMENT CURRICULAR EN EL 1r CICLE D'EDUCACIÓ INFANTIL

En el primer cicle d'educació infantil, es busca que els infants es reconeguin com a persones amb seguretat afectiva i emocional, i que expressin les seves emocions i sentiments. Es fomenta la representació de les experiències a través del joc simbòlic i l'

DESPLEGAMENT CURRICULAR EN EL 1r CICLE D'EDUCACIÓ INFANTIL

DESPLEGAMENT CURRICULAR EN EL 1r CICLE D'EDUCACIÓ INFANTIL

PROJECTE EDUCATIU

ELEMENTS DE REFLEXIÓ PER A L'ELABORACIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU
Quina idea té el personal educador sobre el respecte?
Què entenem per documentació pedagògica?
Quina imatge tenim dels infants?
Quines activitats i oportunitats s'oferiran als infants?
Com s'avaluarà la pròpia actuació educativa?
Com es detectaran i valoraran les diferents necessitats educatives dels infants?
Quines actuacions ja es fan a la llar d'infants que el personal educado valora especialment?
Com es concreten, amplien o adeqüen els objectius a la realitat del centre?
Què s'entén per educació integral?
Què s'entén per oferir expectatives d'aprenentatge a tot l'alumnat?
Com es valora la importància del tracte personal i de fer que cada infant se senti important?
Quin és el rol del personal educador en les situacions d'aprenentatge?
Com es tindran en compte els diversos espais i mètodes d'aprenentatge: joc, hàbits, racons, etc?
Com s'assegura el lligam entre la llar d'infants i la família?
Quina idea té el personal educador de les capacitats?
COMPONENTS DEL PROJECTE EDUCATIU
Organització de l'horari escolar, que ha d'incloure les mesures per a l'acolliment i obseració dels infants
Concreció dels criteris metodològics, organitzatius i de seguiment i observació de l'infant
Criteris per a l'atenció a la diversitat de l'alumnat
Criteris de no-discriminació i d'inclusió educativa
Característiques de l'entorn social, cultural i sociolingüístic
Concreció per al desenvolupament del currículum

PROGRAMACIÓ DE CURS

QUÈ CAL TENIR EN COMPTE A L'HORA DE CONCRETAR LA PROGRAMACIÓ DE CURS
Distància entre el que està programat i la realització concreta que recull i incorpora la forma particular de cada infant
Una bona programació ha de permetre alentir o alleugerir el projecte en funció de cada moment
Fugir de les propostes tancades
Per tenir una bona programació, han d'estar reflectides les propostes de l'adult com el que es deixa a la lliure decisió de l'infant
Tenir en compte les diferents situacions i vivències quotidianes dels infants a l'escola bressol en la programació
Considerar l'entorn de l'escola bressol com un context de desenvolupament
COMPONENTS DE LA PROGRAMACIÓ DE CURS
Continguts de casa unitat didàctica
Capacitats que s'associen a cadascuna de les unitats didàctiques
Objectius de cicle que s'associen a cadascuna de les unitats didàctiques també es poden posar en cada unitat didàctica)
Nom de les unitats didàctiques, projectes o conjunt de tasques quotidianes

Renovació dels ambients

Perquè no es cansin els infants, les educadores han d'observar quins ambients són els que agraden i els que no agraden, ja que els que agraden es poden deixar, però els que no agraden, s'han de canviar, per no fomentar l'avorriment.

Distribució de les unitats didàctiques dins el període temporal per al qual s'ha pensat
Període temporal al qual fan referència, habitualment anual
Nivell o grup d'infants al qual està destinada

UNITATS DIDÀCTIQUES

Components bàsics de la programació de la unitat didàctica
Avaluació

Valoració de la unitat didàctica

Valoració del progrés i evaluació dels infants

Metodologia

Paper de la persona educadora

Agrupament de l'alumnat

Temps

Materials necessaris

Activitat

Continguts
Objectius d'aprenentatge
Nom i grup d'infants al qual es destina
Característiques que han de tenir les unitats didàctiques.
Considerar totes les situacions i vivències quotidianes dels infants
Promoure la multiplicitat de potencialitats de l'infant
Tenir cura del benestar emocional
Assumir un enfocament que parteixi de l'acció
Potenciar l'autonomia
Integrar el protegonisme de l'infant en l'activitat del joc
Donar resposta a les necessitats dels infants i la manera natural d'aprendre
Què podem programar a la llar d'infants?
Espais
Propostes lúdiques
Moments de cura i relació
Què cal tenir en compte a l'hora de fer les unitats didàctiques?
L'ordre en què es presentaran les propostes
El diàleg individual
L'agrupació dels infants
Quan programar
La diversitat

PAPER / ROL DE LA PERSONA EDUCADORA

Ha de preveure i anticipar-se, per evitar la frustració i perquè els infants s'orientin. (Exemple: Dimecres van a la granja - doncs uns dies abans els pot anar recordant que aniran d'excursió a la granja, els animals que veuran, etc., d'aquesta manera els infants ja sabran el que faran i no es frustraran)
Ha de ser constant i la seva presència ha de ser de forma periòdica, ja que el que volem és aconseguir que l'infant sigui el màxim autònom i lliure possible, de manera que l'educadora només intervindrà en els moments que siguin necessaris (Exemple: Quan un infant estigui en perill, quan una activitat tingui materials que s'hagin de vigilar, etc.). Si l'educadora imposa les accions, aconseguirem tot el contrari, aconseguirem que l'infant sigui dependent de l'educadora i no pugui escollir el que realment vol.
Ha de tenir:
Moviments reposats

Intentar que no sigui forçat i que l'infant se senti còmode

Intentar que els faci l'infant sol i sense la nostra ajuda. Però si no es pot fer, intentar que la nostra ajuda sigui la mínima possible.

La persona educadora ha de saber veure:

No només a l'infant, sinó també al seu entorn. Pot ser que l'infant estigui malament, perquè algú del seu entorn està malament i doncs, ell ho passa malament. En cas que passi això, s'ha d'intentar solucionar els problemes que hi hagi, per aconseguir que l'infant estigui bé i es pugui desenvolupar correctament.

Punts forts

Potenciar-los

Punts febles

Treballar-los

Coordinació

Tot el personal docent ha d'estar coordinat perquè surti bé. No pot ser que una persona educadora digui A i una altra digui B, perquè el que aconseguiran és que els infants no sàpiguen que és el que han de fer.

Regularitat

El personal docent ha de ser regular i entregar o donar les tasques en el seu termini. No poden demanar als infants que ho siguin, si ells no ho són i no compleixen.

Estabilitat

El personal docent ha de tenir una estabilitat per poder transmetre-la als infants. Si una educadora no té una estabilitat emocional, ho transmetrà als infants i ells tampoc la tindran.

ÀREES

Area de comunicació i llenguatges
LLENGUATGE LOGICOMATEMÀTIC

Entorn natural

Recerca de característiques, atributs i qualitats

Gradacions

Sèrie de coses ordenades per graus (Exemple: tonalitats de colors)

Comparacions / agrupacions

Això és igual que allò

Això és més petit que això

Això és més gran que això

Seqüències

Successió ordenada de coses que mantenen alguna relació (color, figura, mida, etc.)

Figures Geomètriques

Mida:

Gran / Mitjà / Petit

Forma:

Cercle / Quadrat / Triangle

Organització Temporal

En relació a:

Ahir / Avui / Demà

Esmorzar / Dinar / Berenar / Sopar

Vespre / Nit

Matí / Tarda

Organització espaial

Conceptes:

Contorn o limitació de l'espai físic:

Línia oberta o línia tancada

En relació als objectes:

Orientació i direccionalitat:

Distància (prop o lluny)

Direcció (endavant o endarrere)

Posició (estàtic o moviment)

En relació al propi cos:

A dins / a fora

Aquí / Allà

Un costat / l'altre

Davant / Darrere

A dalt / A baix

Els llenguatges visual i plàstic donen la possibilitat als infants de manifestar la seva capacitat creativa i comunicativa

Per acostar als infants al món de les creacions musicals i potenciar la seva escolta activa, cal preveure la realització d'audicions

El llenguatge musical dóna forma al gest per anar-se convertint en moviment i dansa.

El llenguatge oral és la forma més natural del llenguatge, ja que gairebé sempre està present en qualsevol situació de la vida escolar i contribueix en gran manera a la globalització dels aprenentatges

Llenguatge essencial per al desenvolupament dels infants

Reconeixement i participació activa en danses senzilles amb una progressiva coordinació general del cos i sentit del ritme

Reconeixement, retenció i memorització de cançons, dites senzilles, cantarelles i jocs de falda i participar-hi de manera activa, seguint la tonada, reproduint el gest, etc

Record i relat d’experiències passades i relacionar-les amb situacions semblants o diferents

Iniciació en l’ús de diferents formes de comunicació, esforçant-se per fer-se entendre i escoltant els altres

Escolta activa

No és només sentir / escoltar el que està dient, sinó que també ha de ser capaç de posar-se en la seva situació i saber què sent la persona.

Diàleg

Poder mantenir una conversa amb altres persones.

Expressió de necessitats, sentiments i idees mitjançant el llenguatge oral, mostrant un progressiu increment del vocabulari relatiu al propi entorn i experiència, ús de frases simples i comprensió de variacions morfològiques de gènere i nombre

Coneixement i utilització de manera progressiva de les normes que regeixen els intercanvis, relats i converses (atenció, espera, to de veu, interès, iniciativa)

Comprensió de les intencions i dels missatges que li adrecen les persones adultes i altres infants, identificant i emprant els diferents senyals comunicatius (gest, entonació) i valorant el llenguatge oral com un mitjà de relació amb les altres persones

Interès per algunes de les tècniques més bàsiques (pintura, modelatge, dibuix, etc.) dels diferents llenguatges expressius i formes de representació

Iniciació en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, musical i plàstic

Àrea de descoberta de l'entorn.

Consciència dels Rols de gènere .

Les sortides a l'entorn, propostes significatives i joioses per a l'infant.

Prioritzar la descoberta d'elements naturals de l'entorn ja que són atractius i motivadors.

Incentivar l'exploració sensorial i l'experimentació.

La matemàtica, eina per a la descoberta de l'entorn.

A favorir la participació de les famílies ja que poden aportat experiències i coneixements.

Les Activitats de la vida quotidiana aporten coneixement de l'entorn i la organització social.

Reconeixement de seqüències espacials, temporals i lògiques i iniciació en l’ús de les primeres nocions quantitatives en situacions quotidianes

Seqüència habitual d'accions

Fer una sèrie d'accions/activitats en ordre (Exemple: El dia a dia d'un infant - Bon dia, esmorzar, canvi de bolquers, etc.)

També conegut com RUTINES

Iniciació en la diferenciació d’algunes qualitats sensorials fruit de l’exploració dels objectes materials, d’elements de l’entorn natural i de la comparació de les seves propietats. Inici de les primeres classificacions, ordenacions i correspondències en funció de les característiques i els atributs

Participació en festes, tradicions i costums de la comunitat a la qual pertany, mostrant interès i curiositat

Interés i curiositat pel medi físic i social, explorant les característiques d'objectes, materials i elements de l’entorn natural, formulant preguntes sobre alguns esdeveniments i representant vivències i situacions mitjançant el joc simbòlic

Observació i constatació d'alguns dels canvis i modificacions a què estan sotmesos tots els elements de l'entorn

Observació i exploració de l'entorn físic i social, planificant i ordenant la pròpia acció, constatant-ne els efectes i establint relacions entre la pròpia actuació i les conseqüències que s'en deriven

Espai de desenvolupament segur i seré

Observació i actuació sobre la realitat immediata, a partir de les pròpies vivències, establint relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives

Orientació en les seqüències temporals en què s'organitza la vida diària i iniciació en l'ús de termes relatius a l'organització del temps

Orientació amb autonomia en els espais habituals i quotidians i iniciació en l'ús de termes relatius a l'espai

Comprensió i apreciació progressiva de l'entorn immediat, iniciant-se en el coneixement i l'adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en els diferents grups socials en què participa

Model comportamental

Exemples

Aula

Tenir cura / respecte de les persones amb qui es conviu

Tenir cura del material

No pujar a les taules

Socials

Fer les necessitats al carrer

No llençar brossa al terra

Àrea de descoberta d'un mateix i dels altres
ORIENTACIONS PER A LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA

Planificar propostes que permetin als infants sentir-se únics i importants, per promoure així la confiança en un mateix i progressant en l'adquisició de la seva autonomia

Aplicació i autoregulació d'hàbits personals i socials quereix assajar certes habilitats

Preveure situacions no quotidianes per assegurar el tractament clamat i reflexiu dels continguts de les relacions interpersonals i intrapersonals

El benestar emocional de cadascú es relaciona de ple amb el benestar grupal i comunitari

També s'ha de proporcionar el joc a l'exterior, en espai de lleure

Hi ha importància en el joc psicomotor

Les emocions se situen a la base de la descoberta d'un mateix i dels altres

Acollir i propiciar les possibilitats expressives del cos

Manipulacions dels objectes cada vegada més minucioses fins dominar eines i instruments molt precisos

Exploració amb les seves possibilitats motrius

CONTINGUTS

Disposició per establir relacions afectives positives amb les persones adultes i els infants amb qui comparteix situacions i activitats quotidianament

Trauma de separació

Vincle d'aferrament

Iniciativa per dur a terme activitats i jocs, resolent les dificultats que es puguin presentar mitjançant la pròpia actuació o demanant als altres l’ajuda necessària i acceptant petites frustracions

Joc

Varietat

Domini progressiu del control i de la coordinació oculomanual, així com de les habilitats manipulatives necessàries per explorar objectes i per ser cada vegada més actiu i autònomen les diferents situacions quotidianes (vestir-se, posar-se les sabates, etc.)

Participació amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals

Progrés en el domini de la coordinació i el control dinàmic del cos, augmentant la seva autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i en l’orientació en l’espai quotidià

Neuroplasticitat del cervell

Hipotàlem

Hormona de cortisol

Part primitiva del cervell

Tot passa per allà (ploren, criden per tot, estrés...)

Accés autònom a les diferents zones

Exploració del propi cos (autoconeixement)

Progrés en l'adquisició d'hàbits relacionats amb el benestar corporal i la seguretat personal, la higiene i la salut, així com en l'inici d'hàbits d'ordre, constància i organització en les activitats en què participa

Bons hàbits

Prevenció de malalties

Temperatura i ventilació de les sales (miralls, mocadors, etc.)

Control de l'humitat

Higiene personal

Manifestació i expressió de les pròpies emocions i sentiments, utilitzant el llenguatge com a mitjà d'expressió i comunicació

Sensacions plaents i desagradables

Verbalització de les emocions

Educació emocional

Descobriment i identificació de les pròpies necessitats fisiològiques (gana, set, son, etc.), mostrant un control progressiu d'aquestes

Descans

Alimentació

Domini progressiu de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi cos i utilització dels recursos personals de què disposa en la vida quotidiana

Activitats de la vida quotidiana

No tenir pressa (serenor)

Cada infant té el seu ritme i les persones educadores no poden imposar/demanar a un infant que faci una acció quan no està preparat, perquè el que s'aconseguirà és que l'infant es frustri.

3-6 anys

Es treballa per:

Tallers

Es poden fer de manera individual, en petit o gran grup.

Ambients d'aprenentatge

Es proporciona diferent material

Els infants escullen fer el que realment els agrada i són els protagonistes del seu aprenentatge.

Projectes

Racons

Es preparen racons amb diferents activitats i els materials respectius

A diferència dels ambients d'aprenentatge, l'infant fa l'activitat, de manera que no és del tot lliure, perquè ja hi ha una activitat i un material preparat per portar-ho a terme.

0-3 anys

Es treballen per:

Metodologies

Activitats

Més ben definit, es treballa per hàbits (Bon dia, esmorzar, hora de pati, rentar mans, beure aigua, canvi de bolquers, etc.)

Identificació com a persona, creixement d'algunes característiques personals pròpies per assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu

Mirada positiva

Referint-nos que els infants han de tenir una mirada positiva de si mateixos, tot i tenir diferències amb els altres infants. Han de saber que no tots els infants són igual i, per tant, és bo que ells mateixos ho sàpiguen veure, perquè després és quan hi poden aparèixer problemes com l'assetjament escolar, ja que tots pensen que han de ser segons un cànon i, això no és així, sinó tot el contrari, com més varietat i més diferents, més riquesa.

Autoestima - imatge positiva

Topic principal

OBJECTIUS

Iniciar-se en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic.
Projectar les pròpies vivències a través de l’activitat lúdica i anar-les representant a través d’un incipient joc simbòlic.
Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne l’organització a partir de les pròpies vivències i establir relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives.
Dominar progressivament el cos i l’adquisició de noves habilitats motrius, augmentant l’autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i l’orientació en l’espai quotidià.
Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del mo- viment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.
Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidia-nes i en els espais que li són habituals.
Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn im- mediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en el grup.
Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les pròpies emocions i sentiments.

CAPACITATS

Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb les altres persones i iniciant-se en la resolució pacífica de conflictes.
Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges.
Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.
Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una image positiva de si mateixos i de les altres persones.
Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.