Glosari
Entitat geogràfica i politicomilitar fronterera
Marca
Comtat:
Circumscripció territorial sota la jurisdicció d'un comte
Marca Hispànica:
Denominació imprecisa aplicada per alguns cronistes francs
entre el 821 i el 850 als territoris del N del país
Catalunya Vella:
Catalunya Vella. Part de Catalunya entre la serra de l'Albera, al N, el massís
de Garraf, al S, i Montserrat i les serres que separen la conca del Llobregat de les de l'Anoia i del Segre,
Catalunya Nova:
Part del Principat de Catalunya situada a
ponent i al sud de la conca del Llobregat Catalunya Vella).
Feu:
la prestació d'homenatge, amb el corresponent jurament de fidelitat, en canvi de lliurar-li un domini real, el feu pròpiament dit.
Feudalisme:
Sistema que configurà fonamentalment l'estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l'Occident europeu durant els segles medievals (alguns dels seus aspectes es prolongaren fins a la darreria de l'edat moderna).
Senyor Feudal:
senyor feudal. Senyor que cedia un feu a un altre (feudatari o vassall), del qual rebia la prestació d'homenatge.
Casal de Barcelona:
Dinastia dels sobirans de Catalunya, després reis d'Aragó
Aceifa Musulmana.
Califat:
califat. [islam] Dignitat de califa. En morir Mahoma, Abū Bakr fou reconegut
(632) com a califa de la comunitat islàmica
Homenatge:
[hist dr] Del s X al XVIII, manifestació externa i ostensible que donava solemnitat i eficàcia a la dependència del vassall envers el seu senyor.
Vasall
Vasallatge
La Catalunya medieval s.VIII i X
5.El Senyor, el naixement del Feudalisme
a Catalunya
5.3La pirmera meitat del s.XI, Catalunta va deixar de ser una societat de pagesos aloers lliures i va esdevenir una societat feudal.
5.2Els veguers, els cavallers, els comtes i els jutges formaven el grup dirigent de la societat catalana. Tots ells eren anomenats senyors.
5.1Per tal de governar i defensar el territori, els comtes van dividir els comtats en districtes més o menys petits.
4.Una societat de pagesos lliures
4.2 Els pagesos
Al s.IX i X, una part de la societat catalana, va ser
formada per petits pagesos lliures.
4.1 La repoblació
Repoblar el territori era una feina molt dura. La repoblació
es duia a terme a través de l'aprisió.
3 El Camí Cap A La Independència De La Catalunya Vella
El Trencament Amb Els Reis Francs
Els que governaven els comtes catalans al s X feien com si no depenguesin del rei franc. El nou rei, Hug Capet, va reclamar la prestació de l'homanatge a Borrell II, però ell no es va presentar.
L'enfrontament Amb Còrdova
Els comtes catalans van anant avançant les fronteres més enllà del riu Llobregat i van arribar fins el riu Gaià.
2 L'època de Guifré el Pilós:
El neixement de Catalunya
2.2 La mort del compte Guifré I.
Guifré va morir l'any 897 lluitant contra els musulmans de Lleida. Cuan va morir va tenir una doble conseqüencia:
1) Guifré va deixar els comtats en herencia als seus fills sense demanar permis al rei franc.
2) Així va quedar com a propi el territori que el rei havia encomanat governar.
2.1 L'enfortiment del comtat
de Barcelona.
1Guifré va acomular 6 comtats a les seves mans: Urgell, Cerdanya, Conflent, Barcelona, Girona i Ozona, per defensar el territorii de les aceifes musulmanes, Guifré va impulsar l'ocupació d'importants zones de Catalunya.
1 La formació de la Marca
Hispànica i els orígens de Catalunya
1.2 La creació i la
organització de
la Marca Hispànica.
Els reis francs van organitzar el territori en comtats, governats per comtes designats pel rei, al s.IX els comtats eren els següents: Ribagorça, Pallarç, Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona, Ozona, Roselló i Empuries.
1.1 La conquesta carolingi.
Entre l'any 716 i 726 Catalunya va ser conquerida pels musulmans. A l'any 732, els van derrotar els francs.
Van establir una marca entre el riu Llobregat, Cardener i la Serra del Montsec (la Marca Hispànica.
