HAKEN, KELSO I BANZ
L'ésser humà s'imagina com ha de fer el moviment i és l'aparell locomotor el que s'ha d'encarregar de traduïr-la
L'ésser humà només pensa en fer el moviment
Cos tendeix a economitzar el moviment
forma
Moviment fora
de fase
en accerlerar el moviment, l'error
de la freqüència varia i al final
es converteix en moviment en fase
Moviment en fase
en accelerar el moviment, l'error de la
freqüència que segueix varia per
BEINSTEIN
Aspectes rebutjats
davant la seva teoria
S'oposa que no vol el mateix
processament motor humà
que en un ordinador
Variabilitat del moviment
humà
Graus de llibertat
en el SNS
L'ésser humà soluciona un problema
davant el processament
El SNC tendeix a adaptar-se
a l'acció més econòmica
No sempre el moviment és el mateix
definició
El sistema de moviment consisteix en la coordinació global
de la resposta al problema plantejat i falta d'informació
que organitza l'aparell locomotor
Crítiques a la perspectiva
dinamicoecològica
És molt utilitzat en els
models matemàtics
Gamma molt reduïda
d'habilitats estudiades
Falta de solidesa a l'hora d'explicar
sobre l'aprenentatge
La regressió infinita
Conclusions difícils de confirmar,
es poden explicar d'una millor manera
des de la perspectiva cognitiva
KELSO
Aspectes claus
de la teoria
Elements amb comportament no lineal
Neix de la teoria del CAOS
El sistema obert és aquell que es troba
en no-equilibri
No es pot crear una mateixa llei universal
per a tothom. Cada un és diferent
Té la base de Beinstein
Definició
El sistema humà és complex i s'autoorganitza
per adaptar-se a les variables ambientals
i aconseguir així poder estabilitzar-se
Estructura
Control del moviment
Si hi ha canvi
Canvia llavors
la variable col·lectiva
Això provoca uns canvis de patrons
de comportament dinàmics
Variable
Aparell locomotor
Més de dos elements
que interactuen recíprocament
Els elements estan
realcionats amb l'ambient
Inestabilitat
Nou patró
Pot ser
reversible
Pot ser
irreversible
Patró de comportament
Més d'un l'autoorganització
és de multiestabilitat
L'atractor serà que tendeix
a mostrar-se més
Teoria de l'esquema
(SHITCH 1975)
Desenvolupament
de la seva teoria
Programes Motors
Memòria a
curt termini
Memòria a
mig termini
Memòria a
llarg termini
Esquemes Motors
Producció
Reconeixement
de la resposta
Antecedents
d'altres teories
Reacciona en contra d'alguns aspectes
de la teoria del BUCLE TANCAT
No poder solucionar allò que encara no tenim
cap experiència
No poder emmagatzemar en la memòria
totes les habilitats com les que poden realitzar
Reacciona contra la falta de base empírica
amb algunes formulacions teòriques de
la psicologia cognitiva
Reacicona de manera semblant a Adams,
envers el mètode conductista d'estudi
d'aprenentatge d'habilitats
Desenvolupament de la teòrica
L'empremta mnèsica
3 causes fonamentals
3. Empremta perceptiva és la que crea l'inici de
l'acció i aquesta acció no requereix d'una correcció
perquè no tindrà un error.
2. Capacitat de record que l'emprenta perceptiva
es limita a fer un reconeixement del moviment
efectuat però no un record
1. Requeriment d'una retroacció per part de
l'empremta perceptiva
Encarregat de seleccionar i iniciar el moviment
L'empremta perceptiva
Tenir una percepció sensorial de l'acció i a partir
de la resposta elaborar una correcció (feedback)
de l'error
Etapa verbal-motriu: és necessari conèixer el resultat,
ja que la correcció s'efectua a partir d'aquests
Etapa Motriu: no és necessari el coneixement dels resultats
perquè la correcció que s'efectua es troba en la pròpia informació sensativa
Teoria del Bucle Tancat
(ADAMS 1971)
Influències de les següents
teories conductistes
Reacciona contra el caràcter empíric
Equipotencionalitat en que dubta que
l'aprenentatge d'animals i humans
tinguin les mateixes característiques
essencials
Aprenentatge automàtic i no cognitiu
Aspectes clau de la seva teoria
L'humà es converteix en un processador
actiu d'informació
Caràcter cognitiu humà
(no com l'animal)
Paper actiu de l'aprenent (cognitiu)
resol problemes i pot reaccionar
davant condicions(ambient)
Caràcter Cibernètic, té estructures de memòria
ja que rep informació obtinguda de l'exterior
i del propi humà
Models teòrics de l'aprenentatge motor
Models dinamicecològics
Models Cognitius
